La caiguda no ha estat fàcil perquè sempre generosa ha regalat la vida als altres .

En el matí la Felisa ha mort. No era gaire gran , però si vella. Tenia 88 anys. Ahir mentre menjava pastissets de pastanaga va deixar anar : » tota la meva llarga vida he respectat tres coses : la burgesia i el seu poder ; la religió i la seva doctrina : i la policia i l’exèrcit i el seu saber posar ordre» .

Eren les 9 del vespre. Les mosques ja dormien i els tàvecs havien sortit a passejar . No hi quedava amb la calor que feia , absolutament ningú al carrer. De fet no hi havia fresca. El que podem dir «aire » no existia , doncs es suava una espesa negror i suor de solidesa notable .

Felisa va demanar abans d’anar al llit un conte com sempre. Després del ritual de les pastilles que de forma organitzada planificaven la setmana amb una estructura 2 -3 , quan ella preguntava : Avui quantes haig de prendre’n ? Aquella nit , va ser Jack i la «habichuela mágica» . A ella li agradaven tots aquells que s’explicaven amb passió i amb enginy.

No va piular . Finalment va quedar amb els ulls clucs i va ser així com a l’endemà al matí com sempre a les 7 del matí , en Xavier la va trobar . Un rostre petri , cerós , i venerable que feia que semblés encara dormida. Quan ell a cau d’orella li va cridar , les pastilles , ni un moviment , ni un gest . I aleshores va descobrir com no li sentia cap aler . Va agafar com havia après al cinema un mirallet i li va posar sota la boca . No va passar res de res. Felisa , va cridar més fort .

En Xavier com noi impacient va agafar la ma per prendre el pols de la Felisa , però no li va trobar per molt que el busqués per aquí i per allà .

Seguidament va trucar al metge . En aquella ocasió una dona jove amb un maletí va venir a certificar la defunció . En el certificat va indicar : Felisa , dona blanca de 88 anys ha mort a causa de l’atzarós joc de la impaciència .

I així mateix va passar el traspàs .