Fa ja més de dos anys que estic treballant el tema de l’holocaust a l’Ies Josep Puig i Cadafalch.La primera aproximació al tema va ser per casualitat. Tenia un grup de nois i noies amb certes dificultats d’aprenentatge ( de la llengua, de capacitats..). En aquest grup hi havia una gran diversitat cultural: noies magrebines, noies paquistanis, noi senegales, noi del Perú, noies gambianes, noi xinès….  Era el segon trimestre i semblava que una matèria com Educació per a la ciutadania no podia tirar endavant. Els textos resultaven incomprensibles, les activitats en grup poc motivadores, els jocs de rol no eren del tot elements que permetesin la cohesió dins la classe,… El grup havia començat a tenir problemes amb un professorat que projectava moltes vegades el seu desencant en les actituds que oferia davant d’ells. Aleshores vaig descobrir la pel·lícula » Diarios de la calle» que explica la relació d’una professora amb el seu alumnat d’una escola pública d’inadaptats socials.