Ha finalitzat la sèrie Merlí un singular professor de filosofia que com va dir el primtuarer dia volia que amb la filosofia els adolescents trempessin de veritat. Uns adolescents que vivien aventures i desventures fins a la darrera lliçó del Merli : la del diàleg del Fedó de Plató. Per això no és una tragedia ni cap drama de Shakespeare que en el debat que la sèrie ha generat entre el professorat de filosofia, el professorat de no filosofia , l’alumnat i adolescents dels centres … finalment el personatge ha guanyat l’actor Francesc Orella.

En les moltes visites a centres de Merli , entre els post, tweets, blocs, articles  aquest personatge ha acabat sent un triunfador per la seva manera de mirar el món i l’adolescència i precisament això ha fet que deixés finalment de ser una moda de les moltes sèries . Judith Buttler, A.Thoreau, Plató, Aristòtil i els peripatètics, Epicur, David Hume, Stuart Mill ….  han desfilat per les setmanes que Merli ha captivat amb la seva màgia. De fet a mi personalment també ho va intentar fer-ho quan una companya va comentar que volien enregistrar centres amb professorat de veritat i que podiem participar. Aleshores van posar-se TV3 en contacte amb el centre per venir a grabar, a analitzar les mirades reals dels adolescents i la del profe de filosofia ,… però quan tot semblava enjegat per començar va morir , mai van venir a grabar i així Merli va desapareixer de la nostra vida dins el centre.

Ara fa poc vaig veure un penúltim capítol abans del darrer que no vaig veure. Potser en total he vist uns 3 o 4 … la màgia del Merli com actor ha captivat més un públic adolescent que altre cosa…  està clar que la filosofia com Merli ha mort ja fa temps i la crónica de la mort anunciada ha permés declarar «que descansi en pau»