En els primers segles de la humanitat quan la veritat es trobava sotmesa a la voluntat del rei i senyor la gent a la mediterrània -origen de la civilització occidental- vivia d’aquest món pler de pors i fantasmes. La màgia, la superstició, feien que el pensament mitològic fos una bona solució a les preguntes que buscaven. L’home vivia en aquella època minoica i micènica en un món obscur on aquells més forts i valents -els nobles- es preparaven per lluitar contra els altres pobles invasors. Els mites però no ajudaven a resoldre tot el que es demanava. Fins que no va arribar l’escriptura i l’alfabet la tradició dominant , la oral, feia que el llenguatge fos propietat exclussiva del poder reial i la seva cort. Aquells petit feudes creaven entre el poble unes formes de dependència que obligava a sentir-se vinculat al rei i la seva voluntat.

Però aleshores i gràcies a alguns pensadors provinents d’Efes, Milet , Agrigent, …..la resposta a explicar-se que és la realitat comença a canviar. Seran els primers filosofs de la natura o físics de la natura. La fisis o naturalesa ha de tenir un principi que no sigui màgic, mitològic, fabulòs, …. Per això cal saber trobar aquest origen o arjé que doni explicació a la realitat que els sentits percebeixen com a canviant i la raó sembla no quedar prou satisfeta amb aquesta aparença que es mostra del món. Els presocràtics o preplatònics per tant buscaran aquests principis per donar resposta : l’aigua dirà Tales de Milet és la font de tot perquè tot és aigua ; ….. Un pensador com Heraclit d’Efes va arribar a creure que l’aparença era la única realitat captable pels sentits. Una realitat canviant amb una transformació constant encara que segueixi una mena de llei interna o logos que dialécticament ajuda a aquest esdevenir. «Ningú es banya dues vegades en el mateix riu» …. A la mateixa època altres pensadors situats a Elea i Samos creuen que la realitat s’explica des de la raó i la construcció formal i ideal d’aquesta. Parmènides utilitzant un poema dona una explicació abstracta i inmaterial de la realitat,L’ésser és , el no ésser no és. El llenguatge va apropiant-se del discurs científic i racional on el verb grec «einai» es revelador de la veritat. Una veritat que no és el resultat de la voluntat del rei sinó de la propia llei de la natura i del seu coneixement. I precisament la comunitat de Pitàgores de Samos envoltada d’una mística religiosa i esotèrica explicarà el món a través dels números i les relacions matemàtiques. La realiat és el número. La música , l’art, l’univers s’explica matemàticament.

La síntesi de tot aquest pensament més racional la portarà a terme Plató intentant conseguir una visió complementària entre el model dels físics de la natura i el model formal matemàtic més ideal. .. La realitat doncs podrà ser el producte de les nostres idees i representacions que ens fem o bé , aquesta percepció que captem a través dels sentits …..