Qui hem nascut durant el franquisme vàrem assistir a una escola que el castellà era en aquella època la llengua dominant. Els nostres noms encara avui es troben castellanitzats. A finals dels anys 70 el català va començar tímidament a escoltar-se a les escoles. En algunes escoles de tradició catalana els nens i nenes d’aquella època amagaven els llibres en català quan venia l’inspector d’educació . El debat en revistes com «Serra d’Or» entre Enrique Tierno Galvan , Pedro Lain Entralgo i Gabriel Ferrater o Joaquim Molas va permetre en aquests inicis un diàleg respectuós, profitós i amable del que va néixer la Fundació Bernat Metge amb la traducció dels clàssics. El que s’anomenava «cinturón rojo» al voltant de Barcelona com Santa Coloma, Cornellà, Hospitalet , Moncada , Mollet, … de barris immigrants van utilitzar el català i el castellà tal com Francisco Candel en el seu assaig sobre aquest tema va escriure. Al llarg dels anys les classes de normalització que molts assistirem ens va permetre dominar el català i el castellà que ja coneixíem . En els primers anys a la Universitat la majoria de classes eren en castellà , de fet jo de totes elles recordo només un 5% . El doctorat per la presència dels estrangers en els masters també va ser del tot en castellà als anys 2005. En la didàctica i la pedagogia de les matèries com Filosofia tothom sap que les traduccions en català precisament no han estat prou fàcils per entendre els pensadors i les seves corrents . Editorials com EDICIONS 62, o Bernat Metge no son la majoria de vegades bones aliades per la disciplina. D’altra banda tothom a Catalunya tenim l’habilitat de parlar en castellà i català de manera que mai en fem un problema, amb amics , amigues, companys, companyes. En canvi si que molts de nosaltres hem tingut experiències negatives que han vingut de la gent que no accepta que el català sigui també una llengua vehicular de comunicació. Marxar d’un taxi per no voler cedir a que el català sigui la llengua de comunicació és una experiència que he conegut . En la majoria dels entorns educatius, sanitaris el professorat i l’alumnat utilitza el castellà per fer les classes i dirigir-se als nois i noies o al personal.

Sembla doncs que en política la llengua sigui i vulguem que es converteixi en una arma contra els altres i això culturalment crec que perjudica encara més a les llengües en general i a les persones que radicalitzen els seus discursos i obliguen a viure amb una bel·ligerància innecessària.