No resulta casual que ara parlem de manifestacions multisectorials quan abans rebien altres noms . Un malestar social inconcret que genera problemes als medis per identificar-ho amb etiquetes, classes, persones, grups, sistemes.

El que resulta clar es que la ciència no és una panacea que pugui resoldre amb màgia una adversitat ferotge i poderosa com un virus. Per això el discurs continua sent monolític centrat en la vessant científica i oblida que els problemes humans són i han de ser socials . Tractar en un quiròfan d’operar una zona per extirpar-ne sense malmetre les altres no funciona mai . Està clar que el problema s’està descontrolant perquè continuem sense rebutjar un sistema polític que es mira el melic i que no mira endins de la societat . No és en absolut un problema de negacionisme dels fets que hi són més aviat és un descontent del que no fan ni estan disposats a canviar .

El poder en mans de les grans corporacions econòmiques invoca els gurus perquè no es toquin els que sempre guanyen . La població situada en una supervivència i afinada en els seus espais reduïts insalubres i poc ventilats resten ignorats davant l’allau de xifres de morts .La mort no és altre cosa que un negoci més que mai i una indústria que venera i s’enriqueix amb el sistema que continua no posant remei a atendre pacients i no consumidors d’assegurances privades que ho resolen fàcilment .

Fugir del sistema vol dir canviar el sistema econòmic i la direcció política que fins ara no ha fet absolutament res de res . La vellesa continua sent un problema social per les noves generacions, la pobresa és una cosa que convé amagar i no veure, desnonaments, ERTOS, població jove aturada, població gran sense opcions de trobar feina, sindicats que no piulen en absolut en res de res, immobilisme social en aquesta por que a cau d’orella xiuxiueiaja dient «saps que ahir va morir l’avi Miquel , el veí del cinquè o la dona aquella gran que donava menjar als coloms ..» ..L’agonia de la terra i el medi ambient si que està veritablement negada per un autoritarisme polític de les classes poderoses que amb dos o tres cotxes privats gaudeixen de segones o terceres residències , consumeixen sense escrupols perfums cars, abrics i sabates elegants … i es que el sistema no vol cap escletxa i blindat a un món cada cop més convuls i atemorit que obeeix les ordres dels qui diuen el que toca fer , esperen de forma vehement que la purga s’emporti uns quants milers de persones i netegi el carrer de cadàvers d’animals extingits , d’éssers humans abandonats a la seva sort , i de objectes perduts en aquest sense sentit que vivim .