Cada moment és únic, irrepetible, i per això mai retorna i s’envà per sempre. Res es permanent , tot canvia deia Heràclit d’Èfes. En aquest estat d’impermanència constant dins nostre , tampoc vivim el mateix ni som els mateixos. Som sempre diferents , distints , i això ens va únics sempre. La realitat canviant ofereix una idea interessant per viure. Viure és aprendre a deixar que les coses no ens enxampin ni ens atrapin , que tot ho veiem, ho sentim, ho pensem com a diferent sempre , com a distant a nosaltres, com a transformant-se . Per això cal viure amb aquesta atenció , per adonar-se que som allò que vivim en l’ara i aquí , en l’instant, en el moment present i que la resta de coses són idees que poderosament ens volem creure com la de futur, la identitat, la nacionalitat, la persona, la vida en si .. No hi ha doncs cap existencia absoluta, ni cap forma d’existir intrínseca, válida, única ni verdadera només tenim el que som cada día en els segons, minuts, hores, díes, anys dins una idea falsa del temps contínuo que no existeix … Tenir present aquesta concepció ens ajuda a vincular-nos amb la resta de persones i coses de forma totalment distinta .