Podria ser que Jesus fos al desert per meditar. La respiració , la ment en blanc, la consciència unipuntualitzada , focalitzada permetés que estigués meditant de forma conscient.

Si fos així les meditacions de Jesús al desert serien un moment important pel cristià . Pregar , meditar es una forma de prendre consciència de la fragilitat humana, de la inconstància del que fem i som en el món que vivim. Jesús va al desert per aillar-se del món , de la gent i allà retirat en el silenci aprén a meditar amb ell mateix com si busques en el camí de la meditació la necessària preparació per la mort. Meditar al desert es trobar-se en el silenci de la calma , la serenor dins el dolor, la malaltia, la vellesa, la fragilitat , la inseguretat .. Jesús es pregunta per qui és i el desert el tempta amb un EGO que li ofereix tot allò que sempre creiem de forma aparent tenir : vols poder ?  vols inmortalitat , vols sentir èxit, joia , riquesa, … i Jesus al desert renuncia a les temptacions del EGO. Vol sentir , és el mi , no el jo , és el JESÚS  que es prepara per la mort i ho fa amb silenci i pau interior , amb la mirada serena … la mort és una travessa a la vida espiritual del pare que ens espera. Jesus no és BUDA però també ens demana meditar , ens demana silenci , pràctica constant per sentir la consciència del nostre mi interior , per fugir de l’aparença del jo que ens demana amagar-nos del món i la vida…

En el desert Jesús aprendrà a meditar per preparar-se a la mort .