Si llegim l’article de Josep Maria Fonalleres que  va sortir al «Periodico»  on ens interrogava sobre : ¿I si la monja tenia raó ?  veiem que podriem identificar el problema ètic que es presenta i les tasques que l’ètica realitza per analitzar el problema.

Comencem per reproduir l’article del periodico [Font : El periodico 19/1/2010]

i seguidament llegim l’article d’Adela Cortina en el seu llibre «Êtica aplicada i democràcia radical» on és diu el següent:

«Entre les tasques de l’ètica com a filosofia moral , són essencials les següents:

-dilucidar en què consisteix el que ès moral , que no s’identifica amb els altres sabers pràctics (jurídics,polítics, religiosos) , encara que hi estigui estretament connectat.

-Intentar fonamentar el que és moral , preguntan-se les raons per les quals hi ha moral , o bé denunciar que no n’hi ha.Diferents models filosòfics , valent-se de mètodes específics , ofereixen respostes diverses, com afirmar la impossibilitat o , fins i tot, la incapacitat de fonamentar racionalment el que és moral.

-Intentar una aplicació dels principis ètics descoberts en els diferents àmbits de la vida quotidiana.»

1.-En primer lloc intentem identificar el problema ètic o moral que l’article d’opinió sobre La monja i la farmacèutica planteja. L’acció d’opinar i divulgar la idea que les farmacèutiques i l’OMS no donaven prou informació i fer una campanya en contra de les vacunacions per la grip A. ¿Era justificable èticament ?

Tasques principals per analitzar el problema ètic que es planteja:

Diferenciar lo moralment identificable del problema : l’actuació de una religiosa dins la xarxa internàutica amb la difusió d’un video (campanadas por la gripe) opinant i difonen les seves idees amb arguments en contra de la industria farmacèutica i en contra de l’actuació de l’OMS amb la campanya de la «pandèmia de la Grip A».

En aquest sentit identifiquem que hi ha un problema ètic : Pot tenir prou rigor el seu discurs per fonamentar les seves raons ?

Altres sabers identificables :

• El fet de ser religiosa garanteix més o menys el seu discurs ?
• Té cabuda el seu progressisme religiòs en aquests temes i altres dins l’Esglèsia avui ?
• El poder mediàtic converteix les coses en poderoses aliades o enemigues de la ciutadania ?
• Calia que es caricaturitzes en el discurs certes condicions pseudocientífiques ?
• Pels fets sembla que el discurs de la Teresa Forcades podria resultar coincident amb la realitat de la grip ?

Mirem la segona tasca de l’ètica : intentar fonamentar el que resulta moral o no.

En aquest cas podem trobar raons que justifiquesin la seva proposta i la seva argumentació ? Si agafem el problema no semblaria que opinar des dels mitjans de comunicació pugui qüestionar-se com un problema moral , tothom pot opinar i difondre la seva opinió. Sembla doncs que el problema és fer això mateix però qüestionant determinats organismes públics, socials poderosos com la indústria farmacèutica i els organismes com l’organització mundial de la salut que difon missatges sobre pandèmies sense prous garanties. Per tant el problema moral intenta fonamentar-se en les raons que ens portarien a creure en si l’actitud que la monja bennedictina pren resulta coherent , assenyada i raonable o més aviat és producte d’un protagonisme mediàtic sense més ?

La tercer tasca es refereix a trobar aplicacions dels principis ètics a la vida quotidiana. En aquest cas seria propiament el grau de seguiment  a partir de les opinions divulgades per la monja de la població respecte a prendre una postura de no vacunar-se de la grip A. L’aplicació seria l’impacte mediàtic del fenòmen de la monja en Polònia per exemple, en les tertúlies de Josep Cunit, en els debats radiofònics, en la prensa  i el segument de la ciutadania de les seves opinions , del seu consells i de la voluntat mateixa de la Teresa Forcades de veure amb quina intencionalitat va realitzar la notícia…..