El coneixement ens ensenya com són les coses i el món. Per això necessitem d’un subjecte -que som nosaltres com a persones que volem conèixer- i un objecte – que és allò que ignorem i volem saber o descobrir. El coneixement permet adquirir experiència. I amb l’experiència es produeix domini sobre el món o la realitat.
Però no tot és coneixement. Quan Aristòtil va dir «Tots els homes desitgen per naturalesa saber» precisament volia destacar aquesta voluntat humana de arribar a la realitat. Però , què és la realitat que volem conèixer ?
Estem analitzant la pel·lícula « ¿ y tu què (s) abes ? » What The Bleep Do We Know?), dels autors William Arntz, Betsy Chasse y Mark Vicente. En aquest documental s’analitzen els elements de la nostra percepció.
«La gravetat no sempre funciona.Algunes coses són ones i partícules …al mateix temps. Si aquest univers és tan insòlit i impredecible i es troba tan pler de possibilitats , per què són tan limitats els nostres pensaments sobre la nostra vida ? . » [font : Arntz , W i altres , ¿Y tú que (s)abes? , 6a. edició. 2007.la esfera de los libros,]
La pel·lícula ens planteja la incapacitat que tenim per no arribar a tot tipus de coneixement. Es tracta de veure les possibilitats que tenim a nivell quotidià de descobrir un nou món de coneixement. Es planteja en forma de viatge i recorda el subtítol als contes de Lewis Carroll però s’acaba afirmant que la realitat la configura : les nostres creences, les nostres emocions i la nostra percepció de la realitat. O sigui, tal com es diu en un moment de la pel·lícula el que jo penso ara mateix està clar que afecta al meu entorn i interrelacions amb aquest. Això vol dir que nosaltres podem canviar aquesta realitat i que la podem transformar segons com interactuem amb aquesta. El cervell o la ment permet viure tan en el món del real imaginari o il·lusori com en el món del real percebut i cregut com a real. Si això és així podem amb el cervell dibuixar el nostre model de vida i la nostra manera d’estar dins el món. Aquesta idea ja la havíem pensat quan Eduard Punset en el seu «Viaje a la felicidad» ens deia que el camí de les emocions és desgastant o enriquidor humanament.
El viatge el realitza Amanda una noia sorda que busca sentit a la seva vida gris, trista i absurda. Nombrosos experts de distintes disciplines li ofereixen respostes possibles. També qüestionables com es posa en evidència en aquest article.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/l3DiA-JIZVs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Què sabem realment amb certesa, seguretat i objectivitat ? El que la ciència ens diu que és real? I més enllà de la ciència no existeix la realitat ? O només és realitat la científica perquè ofereix proves i garanties d’objectivitat ?
Estem dormits i això ens fa que dins aquesta son que ens fa viure letàrgicament deixem passar pel nostre davant moltes coses cada dia. Què observem realment ? Mirem, veiem, observem però deixem que la vida transcorri sense una pregunta «conscient». Per què hem oblidat de fer-nos ja preguntes ? Viure no només vol dir estar vius. Reflexionar, pensar, meditar, …. quan ho fem , en quins moments, com ho fem ? ????
Formulem una sèrie de preguntes entorn de la pel·lícula i demanem que en l’apartat de comentaris doneu cada un de vosaltres possibles respostes :
1.- Fins a quin punt penseu que el fet de ser pessimistes o optimistes pot fer canviar la nostra relació amb la realitat que vivim ?
2.- Alguna vegada heu pensat en la necessitat que tenim de poder expressar les nostres emocions als altres , per què tanta necessitat ?
3.- Si tal com hem explicat a classe la ciència utilitza el seu llenguatge i la seva metodologia com una manera de simbolitzar i representar-nos la realitat que ens envolta , perquè ens costa pensar que hi ha altres maneres de representar-nos i simbolitzar la realitat més enllà de la ciència convencional i ortodoxa ? Quins són els poderosos motius ?
4.- Penseu que el tipus de coneixement que ens proposen molt distint del que ens expliquen a la pel·lícula pot afavorir un pensament crític, creatiu, imaginatiu necessari per sobreviure ?
5.- Com veiem les coses ? Recordeu el text de Tobies Grimaltós «El joc de pensar» on ens planteja precisament preguntes com : Les coses , són com les veiem ? Quina diferència hi ha entre el que diu el científic i el que diu la gent normal ?
Recorda un dels fragments del text llegit
» Els científics han dit que les coses no són com les veiem.Les coses no tenen color o almenys no tenen els colors que nosaltres veiem.En realitat , l’única cosa que fan és reflectir la llum de maneres diferents segons la seva constitució , segon com estan formades…..»
6.-Penseu en l’experiència de conèixer alguna cosa que abans no teniu coneixement , Com us sentiu aleshores ? Quin sentiment us desperta ? Ara investiga i digues quines creus que són les característiques que una persona com tu ha de tenir per voler conèixer ?
7.- Formula una pregunta que et sembli important per donar a conèixer a un ésser d’un altre planeta què és un ésser humà.
8.- Imagina com pot ser la realitat per un nadó que dorm tot el dia , què pensa, com veu el món, què experimenta, què sent, …. Posa’t en la seva pell i fes una petita descripció en forma de diari d’un dia del nadó.
EL ESPACIO DEL KAOS: BABELIAS 
penso que el que diu es cert que el món no és tot el real que creiem o pensem.
Me gustaMe gusta
Preguntes de la pel·lícula: ¿Y tu qué sabes?
1->Considero que el nostre estat d’ànim influeix en la nostre manera d’actuar i de fer, i per tant podem tenir una idea diferent del que veiem o del que estem envoltats segons el nostre pessimisme o optimisme. Penso que ho pot canviar tot.
2->Crec que el fet de tenir que comentar les emocions pot ser degut a que necessitem comparar la nostra idea de la realitat amb la que té la persona amb la que ho comentem, doncs les nostres emocions són provocades per el que ens passa i això ens ajuda a tenir una idea de la realitat.
3->Perquè un cop tenim una forma d’expressar-nos ens conformem, ja tenim satisfeta la nostra necessitat de trobar una manera de poder expressar-nos, però la necessitat de voler conèixer altres maneres de fer-ho la té molt poca gent.
5->La gent normal s’interessa més en poder donar una explicació ràpida més o menys sencilla de fàcil comprensió per definir la realitat i el que veiem, i aquesta és la diferència amb el que diu un científic, que aprofundeix en el tema, no es basa en el que veiem o en el que pensem sobre el concepte en questió per donar una explicació.
6->Hem desperta el sentiment de ser més útil, doncs el saber no té preu i té moltes utilitats en tots els aspectes de la vida. Crec que una de les característiques bàsiques que s’ha de tenir per voler conèixer és reconeixer un mateix que sap molt poques coses per molt que ho consideri, doncs el coneixement és com una font inexhaurible perquè sempre hi ha algu que desconeixem.
7->Creus que el fet de que un altre sigui diferent és perjudicial per a tu?
8-> Al no conèixer el món exterior la seva realitat és ell mateix i el que sent a cada moment.
Me gustaMe gusta
1.- La nostra capacitat de ser alhora denfrontr-nos a la realitat depen del moment i del nostre estat d’ànim.
2.- Potser perqu així aconseguim alliberar-nos i arribr a obtenir un bon consell.
3.- Potser perque encara som tancats alhora de voler saber més i ens negem.
5.- Veiem les coses com volem, o compensem que son. Tot varia del teu estat d’ànim. Ja que pots canviar la teva forma de pensar.
6.- La sensaió que tindria seria la de satisfacció i el sentiment d’alegri, ja que he ampliat una mica més el meu coneixement. Crec que totes les persones tindrien que ser curosies i estar motivades.
7.- Creus que som tan diferents com penses per el simple fet de ser d’un altre planeta?
8.- No conèixera encara l’exterior, pero tindrà lasensació el resentiment de estar adqurient creixement cada dia que pas i descobreix alguna part del seu cos.
Me gustaMe gusta
1. El fet de ser pressimistes o optimistes, pot influir molt en la nostra manera de veure la realitat,ja que som nostaltres mateixos els que ens creem la nosta realitat segons els nostres pensament i la nostra menera de veure les coses.per tant segons com de quina manera pensem, pot canviar del tot la nostra realitat.
2.Aquesta necesitat d’expressat les nostres emocions als altres, be deguda a que tots necessitem alliberar les nostres emocions, i al comparales amb les de altres persones, podem tenir un altre representació de la realitat, millor de la que teniam al principi.
3.Perque un com ja ens hem fet la nostra representació de la relitat, i estem amb conform,no volem tornar a pensar en una altre realitat, ja que ens conformem amb el que tenim, i no volem saber més,ja que son poques les persones que s’interesen per saber més del que veiem.
4.El nostre tipus de coneixement, es molt diferent del que esn proposa la pel·lícula, ja que nostres ens creem la nostra propia realitat apartir del que veiem i no volem anar més enllà, en cambi la pel·lícula, vol anar més enllà del que veiem per poder donar una explicació més simple de la nostra realitat, i la manera en com actuem davant d’aquesta.
5.La diferencia, es que nosaltres ens conformen amb una simple definició, ja que no profunditzem les coses, mentre que els cientifics, profunditzen els temes, per poder donar unes preguntas més coherents i que tinguin un sentit, per poder arribar a entendre-les.
6.Hem desperta un sentiment d’interès,i una mica de sorpresa per conéixer una cosa de la qual abans no tenia coneixement.
7.Som tots tan diferents com pensem,o en el fons som tots iguals?
8.Aquet nadó no tindra un coneixement del món que l’envolta, ja que com dorm tot el dia, no pot saber ni veure el que te el seu voltant per fer-se una representació de la realitat,però com a mínim si que pot anar adquirint coneixement de la gent que l’envolta através dels seus sentits, pero no de totes les coses.
Me gustaMe gusta
Preguntes de la pel·lícula: ¿Y tu qué sabes?
1- Crec que el nostre estat d’ànim influeix en la nostre manera d’actuar i de fer i, al ser pessimista o optimista, el nostre pensament de cara al món varia.
2- Perquè tots necessitem relacionarnos d’una manera o altre. A la vegada, crec que intentem comparar la nostra emoció amb la dels altres i ajudarnos mutuament.
3- Perquè els humans no ens conformem només amb una idea i volem arribar més enllà.
4- Penso que aquest pensament crític, creatiu, imaginatiu necessari per sobreviure se’l fa cadascú a la seva manera, d’una forma o altre o, a vegades, imitant els altres.
5- La gent normal intenta explicar el que veu d’una forma sencilla, sense argumentar prou bé mentre’s que els científics ho fan d’una manera molt més complexa i ajudada d’arguments que ho demostren.
6- Tindria la sensació de satisfacció individual i intentaria averiguar més sobre això que he aprés. Crec que tothom hauria d’intentar saber més del que sap i voler aquest coneixement ja que ningú a arribat a un coneixement complet ni ningú arribarà mai.
7- Creus que el simple fet de ser diferent t’ajudaria d’alguna manera? o et perjudicaria?
8- Al no conèixer el que passa al seu voltant la seva realitat és rel·lativa, o sigui, diferent, ja que se la fa ell mateix.
Me gustaMe gusta
1. El ser pessimista o optimista depen de l’estat d’anim en que tens en aquell moment, perquè per exemple si un dia estas optimista veus la realitat d’una altra manera que un dia que estas pessimista perquè quan estas pessimista tot ho sols veure de color negre es a dir que tot esta malament en canvi optimista es l’inversa.
2. Jo crec que necessitem alliberar els nostres sentiments ens va bé ja que podem sentir-nos millor expressant el que sentim i així podem comparar els nostres sentiments amb els demes i saber com veuen ells la seva realitat.
3. Perquè en el món en que vivim la majoria de la gent no pensa en esbrinar coses noves, com ya esta tot solucionat el més segur que per la majoria de la gent veu altres coses més importants que esbrinar coses que ja tenim un minims de respostes.
4.La realitat que dona la pel·licula és més complexa ja que és explicada per científics, en canvi el nostre pensament per explicar aquesta realitat seria més sencill per així que la gent mostri interés i pugui saber una mica d’aquesta realitat peró amb un pensament més sencilla.
5. Nosaltres veiem les coses com les volem representar en certs moments. Encara que tu puguis veure les mateixes coses que una altra persona però tu pots sentir diferents sensacions o diferent significat referent aquella cosa.
6. Em sentiria alegre,satisfeta que enriquit una mica més el meu coneixement a través d’aquesta descoberta. Les característiques per una persona haurien de ser que sigues observador, estes interesant en alló que hi ha més allà del que arribem a veure, intel·ligent ,inconformista…
7. Tots veiem la mateixa realitat o cadascú la veu com li sembla?
8. Aquest nadó no es donaria conte encara de moltes coses de la nostra realitat ja que ell la majoria de vegades esta dormint, encara que comença a esbrinar alguns fets de la nostra realitat, i els va adquirint.
Me gustaMe gusta
1.
Si el nostre pensament el creem nosaltres, si nosaltres som pessimistes, transformarem la realitat com nosaltres creiem que és.Perquè els nostres estats d’ànim configuren la realitat.
2.
Tenim la necessitat d’explicar les nostres emocions, per el fet de que t’ajudin a veure la realitat d’una altra manera i així potser fer canviar la teva manera de pensar i veure el problema des de un altre punt de vista.
3.
Ens basem en les proves científiques perquè donen certesa a que un fet sigui real. Com estem confiats en el resultat d’aquestes proves, no ens qüestionem més.
4.
Pot canviar la manera de veure el món, ja que nosaltres no ens qüestionem massa coses i si ens qüestionem, no investiguem per donar certesa a allò que ens preguntem.
5.
Nosaltres no ens qüestionem el perquè de les coses, ja que amb una simple contestació ens conformem i no investiguem sobre el tema per donar certesa.
6.
Hem sentiria satisfeta amb mi mateixa i alegre, per haver tingut un nou coneixement. Crec que no sols s’hauria d’investigar les malalties sinó que també crec, que s’hauria d’investigar més del perquè de les coses.
7.
Som iguals si tenim els mateixos coneixements o som iguals pel fet de ser éssers humans?
8.
Ell s’imaginarà les coses com li semblin millors. Coneixerà coses del seu entorn però no sabrà res del que hi ha a l’exterior.
Me gustaMe gusta
PREGUNTES DE FILOSOFIA
1.-La nostra relació amb la realitat pot cambiar drasticament la nostra visió i percepció del món, depenent de diferents factors com les nostres creences, la certesa de que alló existeixi , sigui tangible o no, però en gran part també, de les nostres emocions i estats d’ànim, així que quan ens trobem pessimistes, la nostra percepció de la realitat sera diferent, amb un caràcter més bé negatiu,trist,desagradable… que abans, i inversament, si ens troben optimistes, la nostra visió i percepció del món i les coses serà mes positiu, bonic, agradable…
Per tant, crec que el nostre estat d’ànim cambia la relació i la percepció de tots els fenomèns físics i cossos i coses que existeixen fora nostra, i que considerem com a “realitat”.
2.-Crec que quan nosaltres expressem una emoció als altres, es per saber si aquells altres que perceben aquesta emoció la reconeixen i li és reconeguda, per que s’apiguen el nostre estat d’anim o la nostra manera de ser actuals, i s’apiguen com actuar i relacionar-se amb tu adequadament en aquell moment.
Es clar , per exemple, que si una persona perceps que esta ploran, no diras una cosa que la faci plorar més, sinó què parlaràs amb ella per saber que l’ha passat i que pari de plorar,ja que indirectament t’esta expressant això , o tu ho interpretaràs així o d’una altra manera, depenent el que percebis, o un altre exemple, una persona que es feliç, no li deixaràs de parlar, ja que probablement vulgui fer-ho per riure’s o passar l’estona, i indirectament t’esta expressant això.
Depenent de com interpretis la realitat, i en aquest cas l’estat d’anim d’algú, la teva manera d’actuar amb ell serà d’una manera o una altre.
3.-Ens consta pensar que realment hi han altres maneres de simbolitzar i representar-nos la realitat que no sigui la ciència,o sigui, que més enllà de la ciència no i hagi realitat, per que la ciència es un saber teòric que ens explica les coses (per que passen, quines són les causes i esdeveniments…), però que ho fà donant proves i garanties d’objectivitat,cosa que un altre saber no ho fà , i això ens obliga a fer-nos tenir una falsa certesa, seguretat i objectivitat de com són les coses, i ens creiem “que no pot ser d’una altre manera” i ho deixem així com un problema solucionat, i començem a fer-nos continues preguntes sobre altres coses.
4.-No, perque altres tipus de coneixement que no sigui el cientific, que analitza la cosa, l’explica, la preveu i permet actuar-hi amb previsions, i ens dona mostres i proves sobre aquestes, per demostrar -les i donar-nos certesa i seguretat de que es fiable, no ens seria útil per sobreviure ni per afavorir un pensament crític ,creatiu i imaginatiu, ja que aquests altres sabers com el mític, basat en mites per explicar les coses i la realitat,que mai s’han demostrat que hagin existit realment, el coneixement religiós, basat en la fé a un dèu com explicació de les coses i la realitat , que mai s’ha vist o hi han hagut fets que demostrin que existeixi realment , o l’ordinari, basat en l’experiencia propia de la vida, que no ens monstren proves més enllà que la experiència personal, totes aquestes, no tenen suficient pes,proves i fets demostrables que no hagin estat explicats amb proves i fets demostrables que diguin tot el contrari per part de la ciència , per explicar les coses i fer-les creibles amb certesa, com ho fà la ciència.
5.-Les coses i fenomens físics son percebuts per els sentits. Hi han diverses teories per explicar com veiem les coses a traves dels sentits .El Realisme es basa en queles coses son tal i com l’aparença ens ho representa al ser percebut aquests objectes per els sentits.Dintre del realisme hi han dues branques: El realisme ordinari, que donaria peu a l’anterior definicó esmentada sobre el realisme, i el realisme filosófic, que és més crític i afirma que l’objecte i el coneixement no es poden equiparar.El realisme ordinari es la que diuen la gent normal i quotidiana, mentre’s que el realisme filosòfic la diuen els pensadors,científics i filòsofs.Una altra teoria es l’idealisme, que ens explica que l’aparença dels objectes no es la realitat, sino una falsa imaginació que percibin de com es real ment l’objecte o la cosa, provocada per l’imaginacio del nostre cervell, i la manera de percebre la realitat cadascú principalment.El fenomenisme, es una altre teoria que es basa en els fenomens exteriors provocats per l’aparença per explicar la realitat, ja que realment el que percebem no es l’objecte , sinò la falsa aprença d’aquest, per tant, realment ens imaginem que percibim les coses.
Aquestes ultimes teories, incluent la del realisme filosofic, son utilitzades per els centifics principalment, i es veu clarament la diferencia entre unes i altres.
Mentre que al gent ordinaria diu que l’aparença es la realitat, els cientifics diuen que l’aparença es la ocultació de la veritable veritat.
6.-La meva experiència al obtenir un coneixemet que abans no tenia em senta bé , satisfactori i agradable i em dona d’una certa felicitat. Crec que les característiques que una persona hauria de tenir per voler conèixer com jo són la de sentir interés per alguna cosa, i això degut sobretot a la desconeixença d’una cosa i la necessitat de saber aquesta cosa per solucionar un problema actual, i al solucionar aquest problema primerament, solucionar més tard altres gràcies a aquest. Per aquest motiu principalment les persones tenen la necessitat d’obtenir coneixements, per explicar les coses i els problemes, i més tard explicar nous problemes.
7.-”Creus que el fet de percebret et converteix en una realitat o simplement ets l’aparença d’una realitat oculta?”
8.-La realitat per un nedó pot ser molt diferent a la d’una persona madura, perque el nadó encara no té ni prou experiència de les coses, ni cap coneixement sobre aquestes.Degut a aquesta falta de coneixement i experìencia, encara no té racionalitat i actua principalment per conductes irracionals, com els instints, mentre’s amb el temps adquireix coneixements i expèriencia de la vida suficient per poder pensar, veure i comprendre el món,sentir i experimentar amb les coses.
Diari d’un nedó
*Em llevo i em donen llet amb una cosa, després d’això em posen a dormir un lloc tancat.
*Em llevo un altre cop, em deixen a un lloc tancat , i una persona comença a dir-me coses , però no se que em vol dir, esta així una estona amb mi i s’en va. Agafo coses que fan sorolls i tenen un tacte suau , aspèr, dur… jugo amb elles per passar l’estona i em torno a dormir.
*Em posen en un lloc extrany on es belluga tota l’estona, començo a veure coses diferents tota l’estona, i escolto molts sorolls que no se ni d’on venen ni de que són, veig persones i sento com em toquen, durant una estona em dormo.
*Em desperten un altre cop, em fan mullar-me i tornen a deixar-me a un joc tancat, on estic una estona mirant i tocant coses i em dormo.
*Em fan mal la boca, em despertó i començo a plorar de dolor,tot es molt fosc, i de cop es veu llum, m’agafa un altre cop aquella persona i em dormo.
Me gustaMe gusta
David Barrientos
1 – Penso que la nostra capacitat per entendre les coses, pot cambiar la nostra forma de mostrar-nos cap al món exterior. Un pensament negatiu es fer un acte prodent. Un pensament optimista pot probocar una acció atrevida, desde el punt de vista d´altres persones pot influència d´una manera o d´un altre segons el pensament de l´altre persona.
2 – Crec que és la necessitat per poder donar mostra de existència i importància de nostra persona cap a la resta d´essers.
3 – Pensò que ens costa creure alló que no entenem, cuan una cosa és logica fins que no fas ùs de la rao no la fas realitat.
4 – El tipus de pensament que en expossa la pelìcula és d´us més concret que el que nosaltres ens pot aribar a interesar. Algunes persones sentititzen més els perqués de les coses i les causes.Segons quin conèixement, ens pot fer pensar o imajinar fets que no veiem. Per exemple, cuan es trenca un got No utilitzem la ciència exacta per definir els punts més destacants del nostre saber sobre alló que s´ucceeix o a succeït.
5 – Tenim un concepte de les coses sencill per el nosre entreteniment en el llarg de la vida: vull dir les tasses que elaborem, un cientìfic emplea més temps en sabers, i demostracions que no ens parem a visualitzar.
6 – ens mostrem desperts i atents per tal de donar al cerebel la informació que ens farà reconèixer i utilitzar l´objecte o l´acció en altre moment.
7 – que creus que ens identifica,? Tots dos podem pensar i elaborar , no?
8 – Un nedó només es concient de les seves aproximitats, com joguines, qui li proporciona menjar, etc.
Per altre banda deu tenir una visió de les coses segons els seus interessos, no sap què és, però si el que li proporciona.
Me gustaMe gusta
1. Ser pessimista u optimista influeix bàsicament per el nostre estat d’ànim, ja que per algunes circumstàncies depèn quin dia estàs més content o més trist. Varia molt segons la persona i la seva visió del món
2. Expressar els nostres sentiments, emocions a una persona és necessari per poder alliberar-nos, i així també poder saber els diferents punts de realitat que tenen la altre gent.
3. Nosaltres ens basem amb la realitat científica ja que és la més demostrada , però ens hem aferrat amb aquest tipus de realitat, si alomillor d’un principi no haguéssim conegut aquesta ciència potser hauríem trobat una altre manera de representar i entendre totes les coses. Els causants de tot això són els mitjans de comunicació ja que aquests tenen l’accés de poder transmetre l’ informació que volen a tota l’espècie humana.
4. El que explica la pel•lícula és un realitat complicada d’entendre, els pensaments que utilitzem per sobreviure són els bàsics els que agafem a partir de la nostra percepció. Nosaltres no anem més enllà i tampoc ens qüestionem el perquè de totes les coses.
5. Nosaltres veiem les coses segons la nostre manera de ser i no ens preguntem perquè ho veiem així. En canvi els científics van més enllà de la realitat que té gairebé totes les persones.
6. Estaria molt alegre ja que tindria una mica més de coneixement . Les característiques d’una persona per voler tenir coneixement seria no parar de buscar , una conquesta incessant com la raó.
7. ¿ Percebem la mateixa la realitat o ells són diferents ?
8. Un nadó només es conscient de les coses que té en el seu voltant , viu en el seu propi món ja que no adquirit encara coneixements per poder representar la realitat del món com els altres.
Me gustaMe gusta
1- Crec que el fet de veure les coses de manera positiva o de manera negativa influeix directament, ja que si tu penses que una cosa sortira malament estaràs més nerviós i segurament pasarà, en canvi si pensem que sortirà bé estarem més segurs de les nostres accions i per tant estarem menys nerviosos i haurà més probabilitats de que ssurti bé.
2- Això crec que ho fem perquè de manera involuntaria volem que altres persones opinin del que pensem i que ens ajudin en els nostres problemes.
3-Crec que això és semblant a la religió ja que ens creiem les coses perque ho necessiten sense parar-nos a comprovar si les coses que ens diuen son veritat, sense examinar les proves i sense parar-nos a pensar si tot és un montatge de la societat.
4- El nostre tipus de coneixement en la meva opinió és molt generalitzat, ho sabem tot però concretament no sabem res , el tipus de coneixement que ens dona la ciència en la meva opinió és menys practic i es centra en coses concretes.
5- La gent normal no busca grans arguments per explicar perque les coses són com les veiem, perque veiem els colors i coses així, en canvi els científics busquen arguments i proves que a vegades poden canviar radicalment la nostra manera de veure les coses.
6- La sensació que desperta és d’intriga, volem saber coses encara que no les coneixem.
7- La distancia ens separa tant fisicament com ideologicament?
8- Un nadó viu pels instints, busca la supervivència, només busca el que li aportarà l’energia per estar viu l’endemà, en molts sentits no sent res es un interesat.
8-
Me gustaMe gusta
1- Ser pessimistes o optimistes és una actitud que prové del nostre pensament i això afecta directament a la nostre realitat.
2- Jo penso que aquesta necessitat de expressar el que portem dins es una forma de intentar transmetre la nostre visió de la realitat per poder compartir altres opinions amb altres persones.
3- Perquè les persones hem construit el món a partir de la nostre intel·ligència, i això ens a portat a desenvolupar diferents tipus de mètodes en els quals volem trobar una explicació del món, i entre els mites, la religió y la ciència, hem trobat que la que més ens pot demostrar és la ciència, a través de símbols matemàtics. No podem desenvolupar un altre ciència perquè el que no hem vist ni conegut sóm incapaços de entendre-ho.
4- És molt distint al nostre coneixement ja construim la nostre realitat a partir del que coneixem i del que veiem però som icapaços de anar més enllà.
5- Veiem les coses des de un punt de vista global, perquè així les veiem, tal i com ens ho han explicat, no busquem el seu origen, com actua, de quin material està format, com al contrari de nosaltres fa la ciència… sino que ho veiem com en ho han explicat, no podem anar mes enllà del que no sabem sobre qualsevol objecte.
6- Hem faria curiositat, intentaría primer de tot tocar-ho, mirar-lo bé, intentaría que algú m’expliqués de quin objecte es tracta. Perquè una persona com jo pogui conèixer, bé primer haurà de tenir una certa formació en ciència, un tipus de material per poder estudiar tot tipus d’objectes desconeguts,també s’ha de tenir ganes d’entendre quin objecte és, has de ser curiós…
7- Realment sóm tant diferents com ens fan pensar?
8- Alhora de veure tot el que li rodeja, primer sentirà confusió, no sap que son les coses que el rodejen, i se sentirà el centre del món.
Me gustaMe gusta
1.- Crec que el nostre entorn és relaciona amb el nostre pensament i si ets pessimista es més fàcil que al final del dia et passin més coses dolentes que bones. Nosaltres alterem l’entorn segons la nostra forma de pensar.
2.- Necessitem expressar els nostres sentiments als altres per confirmar que les altres persones també comparteixen aquests sentiments i així ens sentim units els uns amb els altres.
3.- Ens costa pensar de diferent manera perquè des de petits ens ensenyen que la ciència és el camí correcte i que la filosofia per exemple es una cosa que no té cap valor i no ens pot resoldre els grans dubtes que tenim.
4.- El nostre coneixement es basa en el que veiem i l apel·licula diu que no ens tenim que refiar del que veiem
5.- Nosaltres veiem una cosa i d’aquesta manera ens creiem que aquesta cosa existeix perquè la hem vista però els científics,a la pel•lícula ens demostra que no tot es com ho veiem. Per tant no només ens hem de creure les coses només per la vista.
6.- Quan coneixes una cosa nova si t’has esforçat per arribarà conèixer-la tens una sensació de satisfacció. Però per voler conèixer el més essencial és voler aprendre coses noves i tenir curiositat per el que no coneixem.
7.- ¿Quina diferencia hi ha entre tu y jo?
8.- Per un nadó tot el que veu li sorprèn perquè per ell tot és nou i vol tocar-ho i veure-ho, te curiositat per tot el que l’envolta.
Me gustaMe gusta
1.- Fins al punt en que segons l’actitud que adoptis, la teva vida es pot fer d’una manera o d’una altra.
2.- Perquè necessitem que algú ens doni el seu punt de vista i que ens ajudi en el nostre camí, ja que encara que algunes vegades el fem sols necessitem que algú ens ajudi a no perdre’ns.
3.- Perquè ens ho expliquen de una manera i encara que vulguem no ho podem veure des de un altre punt de vista, ja que majoritàriament som persones monòtones. El motiu és que no som capaços de mirar la nostra vida des d’un punt de vista diferent.
4.-
5.- Que el científic només en pot explicar fets que es poden demostrar i la gen normal et pot explicar diverses situacions de la vida quotidiana que no es poden demostrar.
6.- Tenim un sentiment satisfactori, el qual ens fa ser feliços. Ha de ser viva, amb ganes de saber y trobar coses noves, etc.
7.- Creus que algun dia podríem arribar a ser iguals?
8.- La primera vegada que obre els ulls pensarà: qui son aquestes persones? Qui soc i que faig aquí? I poc a poc començarà a saber qui son els seus pares, les coses que el rodegen, però primer estarà en un estat de confusió molt gran.
Me gustaMe gusta
cal saber respondre no només opinant sense fonament ni justificació. El text que us proporciono i els enllaços han de servir per treballar millor les vostres respostes. Els apunts que s’agafen a classe i el seguiment de l’activitat en línia també ajuden a respondre millor. Recordeu que donar raons vol dir exemplificar en el vostre discurs el que penseu argumentant en les afirmacions que feu quin és el suport que les consolida i dona seguretat al discurs.
Me gustaMe gusta