Nietzsche és un autor que ens presenta un problema abans del seu coneixement :  Fins a quin punt la societat dominant s’encarrega de convertir els filòsofs en pensadors dominats i controlats ?  El cinema pot representar el punt de partida del nostre autor quan es presenta les relacions entre poder.  Las Von Trien a «DOGVILLE» ofereix en forma de metàfora aquesta idea nietzscheana. L’immigrant convertit en víctima social es humiliat fins a la màxima indignitat humana.. La venjança exposa com la inversió de papers socials de víctima a botxí s’origina quan el poder exemplifica que no tothom ha guanyat el dret de viure quan anteriorment ha menyspreat la racionalitat humana de la solidaritat. D’aquesta manera sempre es tria qui té la categoria superior perquè aquest poder li ofereix la sel·lecció natural de l’espècie. Tots som botxins alguna vegada quan tenim el poder a les nostres mans. Aquesta pel·lícula del director presenta una primera aproximació a les tesis nietzscheanes.  Segurament la manipulació ideològica que el nazisme va fer d’aquest autor no queda tant lluny d’una idea com aquesta. Nietzsche planteja com a filòleg una interpretació arqueològica de la història en clau de «sospita». Com a filòsof de la sospita presenta les màscares que tota la societat utilitza per ocultar les veritables raons de l’ésser humà i de l’espècie. Per això li cal prèviament en aquest estudi arqueològic i filològic oferir pistes per obrir un nou camí a la innocència de l’èsser. Filosofia a martellades , a cops de martell , amb aforismes que desfan tot el que es troba tradicionalment establert. L’origen de la tragèdia és la gènesi de dos principis : apol.líni i dionisiac. Es tracta de poder reinterpretar els grecs des de força vital i existencial de la voluntat i  deixar a un cantó la racionalitat platónica i cristiana que configura el món dels valors absoluts i dels ideals.  Contra això Nietzsche proposa una genealogia de la moral pròpia i personal. La moral dels herois homèrics neix de la força de sentir-se superior, de la fortalesa que ofereix el valor i el coratge  i no del ressentiment ni de la culpa ni del victimisme…. aquesta és la moral noble que converteix l’home en superior. Només el poble dels ressentits, del ramat ha configurat una moral dels vassalls , dels plebeus fonamentada en aquest sentiment de culpa, de vergonya, d’humilitat…  Els sacerdots han estat els grans confabuladors de la moral trastocant el veritable sentit dels valors en el seu origen. Nietzsche presenta la vida (bios) com una lluita entre forçes , una voluntat de poder entre la llei per la supervivència. La vida com a filosofia vitalista accentua aquest element arrelat a la mare natura que ens vincula amb la voluntat de viure, de ser, del moment present i immediat. Segurament la moral del jove executiu d’avui en dia és més nietzscheana que altre cosa. El Bé i el Mal deixen de ser valors absoluts , ideals inasolibles, principis metafísics d’una moral cristiana. Per això cal matar a Déu, físicament, moralment, políticament, socialment … re