Extracte del Tractat de la Naturalesa Humana   de David Hume

Font [edició escolar, introducció , traducció i notes Manuel Satué. Seminari Permanent de Filosofia. Institut de ciències de l’Educació.UAB. 2006]

                         Guió per la lectura

1.- Com interpretes el paràgraf penúltim del prefaci : “cal que l’autor es resigni , un cert temps, a esperar pacientement abans qeu el món (….) Espero que l’autor s’excusarà de fer de mitjançer en aquest afer, ja que el meu propòsit només és augmentar-ne el seu públic, removent algunes dificultats que han impedit aprendre ‘n tot el seu significat.” Què creus que vol dir Hume amb aquestes paraules?

En primer lloc Hume havia fracasat en la seva publicació «Tractat sobre la Naturalesa Humana» doncs el ressó públic i dels experts no era gens satisfactori. Amb aquest resum o «abstract» vol conseguir trobar-se novament amb el públic per difondre les seves idees.  La lliçó que sembla donar en aquest sentit als erudits i filòsofs experts és que el poble fidel seguidor del «sentit comú» té moltes vegades la veritable clau per jutjar qüestions com aquestes que ell planteja. La seva resignació doncs sembla que passi per acceptar «amb paciència» que sigui precisament aquest «sentit comú» qui dictamini sense partidismes i prejudicis de cap classe com fins ara han fet els experts i savis. Hume en aquest sentit introdueix el concepte de «sentit comú» que serà clau dins la seva filosofia precisament perquè no es troba contaminat per res ni per ningú. En aquest sentit l’error està en no voler canviar les idees preconcebudes ni reflexionar prou sobre les noves qüestions que s’introdueixen. El seu argument dons és «ad judicium» doncs la força de la seva dissertació la trobem en demostrar que el sentit comú de tota la humanitat pot garantir però tampoc acaba resolent del tot el problema doncs qui està en posessió del «sentit comú» , el poble , no pot jutjar plenament les idees innovadores  i les avantatges doncs els hi falta abstracció o reflexió.Però tampoc qui com experts tenen aquesta capacitat jutjen prou bé perquè els hi falta precisament el sentit comú. Per això ni l’home vulgar ni el savi està en condicions i en aquest sentit requereix la paciència per garantir que tothom arribi a entendre el seu significat. Hume doncs amb aquestes paraules vol donar una lliçó al món il·lustrat que sembla fonamentar-se en ideals com el progrés, la llibertat, la tolerància però encara es troba esclau dels seus prejudicis, la seva falta de reflexió,  per això cal el judici d’uns pocs que més enllà dels favoritismes emetin un judici prou clar de la seva obra. I reconeix d’altra banda que el poble encara no té la capacitat suficient – si en canvi té prou sentit comú- per arribar a entendre la seva obra.

2.- Per què no podem treure cap conclusió que l’experiència no autoritzi segons Hume?

Inicialment Hume planteja l’aplicació del métode experimental a la ciència de l’home. Hume volia ser el Newton de la ciència moderna , les ciències de l’home i amb el mètode empíric-inductiu arribar a tota la filosofia.  Aquest mètode difòs per F.Bacon consistia en el pas de l’observable a allò que no podem observar, o sigui dels fenòmens sensibles als principis intel·ligibles. Per tant és un mètode contrari als aprioris de Descartes i les ciències matemàtiques. Però el problema és si amb l’ús de la raó i l’experiència podrem arribar als darrers principis que fonamenten les dades que ens dona l’experiència. Per això només l’experiència garanteix el camí ferm i segur en l’estudi de la naturalesa de l’home. Només l’experiència pot autoritzar deduir-ne conclusions. La seva idea d’anatomia de la naturalesa passarà per dividir i separar metodològicament les parts de la naturalesa doncs d’aquesta manera podrem observar i examinar de forma clara les parts i els principis.En aquesta idea d’autorització de l’experiència hi ha present la idea de límit del mètode experimental. La raó només pot analitzar  i demostrar però en aquest anàlisi del sistema de relacions que expliquen el «com coneixem» a través dels fenòmens no podem anar més enllà de les dades de l’experiència o dels seus fets. Una limitació que fa que els darrers principis bàsics no expliquin el perquè del seu funcionament. 

3.- Posa seguint la definició de Hume en el text un exemple d’impressió  i la seva corresponent idea. Busca en l’exemple el paralelisme que ell mateix comenta entre sentir i pensar a propòsits de les emocions o passions per exemple.

Hume estableix els fonaments epistemològics de l’empirisme. Per això comença definint els conceptes bàsics.La percepció és el que es presenta  a la ment ( com un  subjecte que sent, reflexiona, imagina, recorda,pensa, raona, estima,….), perquè utilitzem els nostres sentits o per l’impuls de la passió, o perquè reflexionem o pensem. Per això aquestes percepcions es poden dividir en dues classes : les impressions i les idees.  Una impressió és  la dada  immediata que arriba  de l’experiència sigui com a sensació o reflexió. O sigui les impressions poden ser de sensació o de reflexió. La impressió es manifesta en els sentits i per això percebem calor, fred, dolor, plaer  però d’aquesta existeix una còpia que la nostra ment pren i reté i que quan deixem de tenir la sensació (impressió) continua en forma d’idea. Així la idea de dolor, plaer, fred,calor, quan arriba a la ment produeix noves impressions de desig o de rebuig que són les impressions de reflexió doncs es deriven de les de sensacions. Per Hume les impressions són sensacions , emocions i emocions. Com per exemple quan m’emociono veient un partit de futbol es desperten en mi un conjunt d’emocions que m’arriben pasivament  i jo sento ( ràbia, alegria, eufòria, tristor, …)  i també de manera activa la ment produeix una còpia immediata i reflexiona sobre aquesta impressió rebuda i jo penso doncs sobre el que he sentit , he vist, o ha servit per emocionar-me.  

4.-Quin és el concepte d’innat per Hume? Com entén el mateix?

Per Hume totes les nostres idees o percepcions es deriven de les nostres impressions o percepcions fortes. Hume té dos principis bàsics : el principi de correspondència ( tota idea simple es deriva d’una impressió simple a qui correspon exactament)  i el principi de verificabilitat empírica ( si una idea resulta confusa s’ha de recorre a la seva impressió que ha de transformar aquesta de manera clara i precisa). O sigui totes les idees procedeixen de les seves impressions. Per tant com sosté Locke no hi ha principis ni idees innates dins la ment. Però Hume vol ajudar a posar en clar que segons Locke que utilitza  sense diferenciar el concepte d’idea per dades immediates de l’experiència o sensibles i  per les  idees universals, porta a confusió doncs les idees segons el nostre autor només són percepcions febles o còpies de les impressions rebudes.En aquest sentit el concepte innat que utilitza Hume es refereix a les idees primitives i no derivades o sigui immediates. Agafa doncs un sentit distint : com quelcom natural,original  i  distint a l’artificial i per tant totes les impressions són innates i per tant no hi ha idees innates.

5.- Quina és el raonament per trobar la idea de causa que utilitza ? Fins on pot arribar  l’exemple de les boles de billar, quines lleis segueix?

Hume pensa que totes les impressions precedeixen a les idees. Però  els raonaments sobre «qüestions de fet» ( de relacionar objectes entre si o continguts mentals dins les ciències empiriques) es fonamenten en les relacions de causa i efecte. Si abans ha deixat clar que hauríem de preguntar sempre de quina impressió es deriva aquesta idea , quan trobem idees sense cap impressió aleshores aquestes no tindràn significat rellevant. O sigui, el criteri de veritat dels fets que es poden correspondre o no dependrà d’aquest criteri de significat entre idees i impressions. Per això el raonament que utilitza per trobar la idea de causa és que no podem inferir l’existència d’un objecte a partir d’altre si no es troben connectats entre si de manera immediata. D’aquesta manera hem de trobar al nostre voltant alguna cosa que sigui causa de l’altre. Hume doncs pensa que la relació causa-efecte és el fonament darrer i últim de tot raonament que tracta sobre qüestions de fet. Per això analitzarà la naturalesa d’aquest tipus de relació i les seves característiques. L’exemple de les boles de bitllar serveix per intentar deixar clar en què consisteix aquesta relació. Les lleis que trobem són : la contigüitat en el temps i espai ; la prioritat en el temps i la conjunció constant entre la causa i l’efecte. Deixa molt clar que fora d’aquestes tres circumstàncies no podem percebre res més. Segueix doncs l’argument següent : 1) inicialment observem el fenòmen 2) aplicació de les regles  generals que intervenen  3) i el resultat que surt de l’analogia que es presenta a la ment des dels sentits. Aquest principi de causalitat ni és cert intuïtivament ni es pot demostrar formalment , només tenim certesa del mateix per l’experiència i l’observació. Causa i efecte es presenten als sentits però la inferència que fonamenta la nostra relació neix de que creiem que si ha existit també existirà.  

6.- En què es fonamenta la inferència a partir de la causa en relació a l’existència de l’efecte ?(segueix tots el passos que s’expliquen fins arribar a la falta de demostració) Quin tipus de raonaments utilitzem seguint aquestes inferències i quins no ?

Hume pensa que aquesta inferència de causa i efecte la utilitzem en tots els raonaments que parlen de la conducta de la vida : la història, la filosofia…. Per això pensa que justificar aquest tipus de relació que fa la ment servirà per garantir com a criteri de veritat l’ús d’aquesta inferència en els raonaments sobre qüestions de fet. L’exemple que empra és el d’un hipotètic primer home «Adan» doncs és el model per tota la naturalesa humana. Si aquest home sense cap experiència realitzes un raonament sobre qüestions de fet mai podria inferir quin efecte es produïria. La raó no pot treure de la causa (fet inicial A) quin serà el seu efecte ( fet conseqüencial B). No es possible doncs demostrar inferencialment aquest tipus de relació que només tenen el carácter hipotètic o  probable i que la seva negació no fa caure en cap contradicció. O sigui no hi ha experiència alguna en aquesta tipus de relacions encara que sigui un principi admès per filòsofs. Aquesta conjunció que estableix la ment entre una causa ( fet A) i un efecte ( fet B) es producte d’una experiència repetida ( passada)  i es fonamenta exclussivament en una suposició  de que la naturalesa humana sempre reprodueix uniformement els processos.  O sigui creiem que el futur serà semblant al passat sempre , però això es deriva únicament de l’hàbit o costum . L’enteniment o la raó s’anticipa a l’experiència mateixa  i per tant podem creure que de causes semblants es deriven efectes semblants ( per analogia). Tots els raonaments probables es fonamenten en una suposició de que hi ha uniformitat entre futur i el passat i que mai es podrà provar. Aquesta comprovació només pot venir per l’experiència. Només per costum creiem en aquest tipus de relacions de causalitat.  I per tant la ment no pot conèixer el que no trobem dins l’experiència. Aquest costum és qui guia la vida humana i fa creure en que el passat configura el futur de tot. 

7.- Quin és el coneixement que té Adam sobre la naturalesa ? El passat dona arguments a favor dels fets futurs?  Què desmenteix respecte a les qüestions de fet? Què coneixem sobre la realitat?

Adam té un simple coneixement simple doncs el passat no dona cap argument demostratiu ni experiencial en favor del futur. Les questions de fet no poden fonamentar-se en suposicions perquè només poden aportar elements hipotètics de coneixement de la realitat. En aquestes creences es fonamenten totes les qüestions de fet , o sigui, en afegir una idea sense que la podem demostrar per l’experiència mateixa, hipòtesi doncs que hem de considerar falsa. 

8.-Per què el costum és la guia de la vida i  no la raó i s’estableix com a cànon dels nostres judicis futurs? Aquesta tesi a qui pot contradir dins el pensament filosòfic ?

El costum es qui fa suposar que el futur s’ajusta amb el passat fonamentat en la idea de certa uniformitat dins la naturalesa. De fet Hume estableix que ni la raó ni l’experiència poden establir la connexió entre el passat i el futur en les relacions entre la causa i l’efecte només el costum i l’hàbit poden inclinar la ment a suposar-ho. Dins la vida és el costum qui condueix sempre. Pot contradir al racionalisme cartesià que es fonamenta en l’existència d’idees innates i de raonaments uniformes entre relacions de causalitat. 

9.- Què dóna rigor a les qüestions de fet i veracitat a les mateixes ? Quina diferència estableix alehores la creença entre una proposició  per considerar-la veritable i una que no ho és?

10.- Per acabar què creus que vol dir amb “ De tot allò que s’ha dit el lector percebrà fàcilment que la filosofia inclosa en aquest llibre és molt escèptica i tendeix a donar-nos una noció de les imperfeccions i limits estrets de l’enteniment humà” ? Com ho interpretes dins el seu pensament?

Hume demostra el seu escepticisme radical  i absolut doncs l’experiència no garanteix suficient les ciències de l’home a partir del seu anàlisi de la causalitat. El costum i la creença que són del tot irracionals no poden servir per garantir i fonamentar el coneixement. El seu pensament després de passejar-se per l’empirisme es radicalitza i arriba a una idea de realitat » hipotética i probable». Per això citarà el pirronisme com un escepticisme que proclama tota impossibilitat de coneixement de la realitat.