JOHNNY AGAFÀ EL SEU FUSELL : RENÉ DESCARTES AL CINEMA!!!

Iniciem una activitat que realitzarem en 8 sessions al llarg de dues setmanes i mitja.

Dins el llibre realitzat per Anacleto Ferrer, Xavier Garcia, Francesc Hernàndez, Bernando Lerma anomenat Cinema i Filosofia ( com ensenyar filosofia amb l’ajut del cinema) com a Grup Embolic i publicat per edicions La magrana trobem una excel.lent reflexió sobre Descartes i la pel·lícula americana produïda al 1971 Johnny agafà el seu fusell ( Johnny Got hisGun) del director Dalton Trumbo.
L’argument planteja la vida d’un ex combatent de la Primera Guerra Mundial que ha perdut tota la seva capacitat de sentir, percebre, comunicar-se però encara li queda la possibilitat de reflexionar. Entre records i pensaments Johnny repensa la seva existència. Qui sóc jo? Què estic visquent? Què somnio ? iquè és real ? Les veus que escolto son reals? Les mans que m’acaronen son reals ?

Aquest soldat de la primera guerra mundial es troba aïllat del món exterior i demana poder saber que li està passant. El cos ja no té cap sentit per aquest soldat i la ment només li recorda constantment la guerra injusta que ha patit. El seu crit és una denúncia per viure en aquestes condicions existencials. La vida que visc la puc viure sense un cos o amb una simple ment? Què m’identifica dins l’hospital com a Johnny ?

[ font informació: http://www.xtec.es]

La pel·lícula planteja temes cartesians com :

el criteri de veritat ( què és real i què és fictici ?) ,
el problema de la relació entre cos i ment ,
l’argument sobre l’existència de Déu,
el problema del dolor i els sentits ….

[font informació: http://www.uhu.es]

Descartes, filòsof racionalista del segle XVII , planteja en el seu «Discurs del Mètode» quarta part que podem fingir que no tenim cap mena de cos però una qüestió diferent és la nostra ment. El cogito és com anomena ell al pensament. L’exsoldat només li quedava la ment i amb aquesta podia recordar, viatjar, pensar, somniar, imaginar, tot aquelles accions que el feien que penses amb claredat. De fet el protagonista és un racionalista que s’aferra als seus arguments per justificar la seva decisió i el seu dubte sobre la condició en la que es troba. Avui que el tema del dret assistit a morir dignament [ veure article dins el blog sobre el dret a morir dignament dins la categoria de ciutadania ] pel govern Zapatero torna a plantejar-se i que països com Holanda ja fa temps que permeten l’aplicació de l’eutanasia torna a sorgir amb força el problema cartesià. Qui sóc jo? Un simple cos que pateix, es merceix, s’emociona, s’enamora, o bé una ment que s’interroga, pensa, medita, reflexiona, …? El fet d’estar mutilat en un hospital fa que les teves condicions i possibilitats es vegin molt minvades.

`[font informació:

La pel·lícula «Mar Adentro» també plantejava el problema entre les raons que esgrimia una teologia catòlica que no admet per mitjans humans cap interrupció del procès natural de la mort i una ciència que reaccionàriament busca donar solucions al problema de la mort digna. Casos com els dels malalts terminals que recorren a les lleis holandeses per poder morir posen el sistema judicial europeu en un atzucac. La pel·lícula que plantegem ens obre possibilitats per interrogar-nos sobre aquestes qüestions…..

Volem centrar la nostra mirada sobre aquesta pel·lícula per reflexionar sobre:

1.- Les relacions entre la ment i el cos o la matèria. ( 2 sessió)

2.- La reflexió sobre la guerra : Hi ha guerres justes ?(3 sessió)

3.-Realisme vers Idealisme : Què és la realitat?(5 sessió)

4.- L’eutanàsia com a problema ètic i moral : el dret a la mort assistida ?(6 sessió)

Mirem la primera part de la pel·lícula ( sessió 1 )

[kml_flashembed movie="http://video.google.com/googleplayer.swf?docid=8081392874143157579" width="400" height="326" wmode="transparent" /]

L’activitat que plantegem doncs és a continuació de la primera part de la pel·lícula. Per això volem observar per fer-nos alguns interrogants :

Sessió 4 TEMA 4

A.- L’eutanàsia com a problema ètic i moral : el dret a la mort assistida. Activitat en línia individual. Temps aproximat de realització : 50 minuts .

1.- Ja des de l’inici de la pel·lícula els metges reconeixen que la vida del soldat es troba molt deteriorada. Però consideren que val la pena tenir en vida el noi com experiment científic. Què et sembla aquesta idea? Comcreus que es pot justificar la seva permanència científica com a cos ?

2.- Joe o Johnny passa a ser un objecte en comptes del subjecte: Et sembla que hi ha raons per creure que només és un simple cos sense sentiments com diuen ? Quines ?

3.- La veu en off serveix per introduir les reflexions que ell fa. El color i el blanc i negre serveixen per intercalar el que son records i el que representa la realitat. T’has preguntat mai si el color existeix tal com el veus? I que hi diu la física sobre la llum i el color? Recorda les classes de plàstica quan s’explicava els colors primaris i la resta com sorgien? Fes una recerca per esverinar si realment el color és una propietat atribuible a les coses i als objectes.

Busca informació sobre les preguntes que et demanem i ofereix una resposta.

4.- Quin procés segueix el noi per descobrir que es troba sord, ceg i aïllat del món exterior? En aquest inici comença la preocupació per descobrir si està somniant o no…. Més endavant observa com li tallen els braços , les cames,… i el porten al magatzem. Com interpretes això? Quina és l’actitud del noi amb el que li fan?

5.- Quan apareix un soldat que parla als joves reclutes amb aspecte de ser Jesús com parlen de la mort entre ells?

6.- Llegeix aquest fragment de la segona meditació

[20] » Però jo, ¿qui sóc jo, ara que se suposa que hi ha algú …M’aturo a pensar-hi amb atenció, passo i repasso totes aquestes coses en la meva ment i no en trobo cap que pugui dir que forma part de mi ; així doncs, no cal ni tan sols que m’aturi a enumerar-les. Passem doncs als atributs de l’ànima i vegem si n’hi ha algns que es trobin en mi. Els primers són els d’alimentar-me i caminar; però si és veritat que no tinc cos, també és veritat que no puc caminar ni alimentar-me. Un altre és sentir, però tampoc no es pot sentir sense el cos. A més a més , moltes vegades he pensat que sentia coses mentre dormia que , en despertar-me , reconeixia que no les podia haver sentit. Un altre es pensar, i aquí sí que trobo que el pensament és un atribut que em pertany: és l’únic que no se’m pot suprimir.Sóc, existeixo: aixó és cert, però ¿per quant de temps? ….» [traducció Miquel Costa. Meditacions Metafísiques.Educació 62]

Llegeix el text i intenta relacionar el llegit amb el que has vist en la primera part. Hi veus connexions ? Creus com Descartes que podem afirmar que abans que res som pensament?

7.- Quan ell es desespera perquè no entén com poden haver reduït la seva condició humana a un tros de carn per les deixalles … com ho relacionaries amb el discurs sobre la visió que es te de la guerra per científics, polítics, militars, …. ?

8.- L’escena de les rates planteja el problema cartesià sobre la realitat i el somni. Abans la vinculació amb la pràctica religiosa fa que afirmi que l’home és un ésser espiritual més que material.L’amo i senyor de tot és Déu .La realitat és Déu …. Compara el fragment i la discussió posterior entre Joe i qui representa Jesucrist sobre si realment vivim el somni o no amb el que dirà Descartes en les meditacions referint-se al mateix.

9.- Et sembla que en la reflexió final quan descobreix que no té cap rostre, preguntant-se si és realment ell planteja aquesta necessitat de sentir-se més que una màquina i demanar que l’ajudin a morir es podria justificar la bondat de Déu com diu la seva mare? El propi Jesus diu que ell és un somni que poca gent hi creu….. En el llibre de Job de l’Antic Testament es planteja el problema sobre el que estem dient. Déu és per lo bo i també per allò dolent : el déu del sofriment però també el déu de la felicitat. Busca la història de JOB i mira de fer dues preguntes referents al tema que es planteja sobre aquesta qüestió.

Envia un email a l’adreça : mailto: alsina48@gmail.com amb les respostes

[Font copyright: http://lacallemorgue.blogspot.com ]

sessió 2 TEMA 2

2.- La reflexió sobre la guerra : Hi ha guerres justes ? Activita en linia individual. Resposta enviar a l’adreça email anterior. Durada activitat : 50 minuts

Si mires el video del grup de música heavy Metalica amb la seva famosa cançó ONE ens parla del tema de la pel·lícula . Segueix els subtítols i mira de donar reposta a partir del que et suggereix la lletra. Formula una dissertació entorn de les qüestions sobre : el dret a l’eutanàsia.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/9mIvpX8-cgI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

1.- Creus que hi ha guerres justes ? Quines ? Per què són justes o no?

2.- La guerra serveix per defensar una ingerència d’un Estat contra un altre Estat. Però podem desobeir la llei del nostre estat? Quines raons podem utilitzar per negar a participar d’una guerra ?

3.- La cançó de Metàl·lica també ens parla dels efectes de la guerra , com interpretes les seves referències a morir per la pàtria , per l’honor, per un país ?

4.- Si busquem conflictes bèl·lics actuals i els intentem situar en un mapa quants sortirien i quins trobariem que encara malgrat els anys continuen ? Busca un mapa mundial i situa en aquest els conflictes que trobis , després presenta el mapa amb els punts conflictius ben localitzats .

5.- Entorn de les guerres existeix una cursa d’armaments que fa que els paísos es venguin armes entre ells i facin aliançes per obtenir beneficis econòmics. Què en penses d’aquesta actitud al respecte dels Estats sobre la venta d’armes?

6.- Quines podrien ser les raons que porten a Johnny a voler anar a la Guerra ? Et semblen prou vàlides? I què pot pensar la familia i la seva parella ?

Cal dir també que aquesta relació entre Descartes i la pel·lícula pot resultar interessant per altres aspectes com la relació entre el film i Buñuel tal com ell explica en la seva darrera obra « Mi último suspiro» :

«Entre los libros que he leído , hay uno qu eme ha impresionado con la misma fuerza que un puñetazo. Es Johnny cogió su fusil, de Dalton Trumbo. Un soldado ha perdido en la guerra casi todas las partes de su cuerpo y se encuentra en una cama de hospital con solamente la conciencia, intentando comunicarse con los que le rodean, a quienes no ve ni oye. Yo debía hacer la película en 1962 , …… »

mirem la segona part de la pel·lícula ( sessió 4)

[kml_flashembed movie="http://video.google.com/googleplayer.swf?docid=8409943564099358152" width="400" height="326" wmode="transparent" /]

En aquesta segona part continua la seva experiència per saber qui és i com es pot comunicar amb el món exterior. Quan ell comença a imaginar-se sense cos , sense sentits en canvi sembla trobar la necessitat de pensar més intensament amb el seu sentiments, les seves sensacions….. La nova infermera , el carruatge de monstruositats de circ, ,,,,,

El temps ha deixat de ser per ell una idea, ja no compta , el temps ha deixat de tenir cap importància… Perquè el temps és una qüestió subjectiva, personal, imaginada, creada…. Però malgrat tot necessita saber si estem a Primavera, Tardor, Estiu, Hivern i fins que no ho dedueix no estarà tranquil. La infermera comença a portar flors , a fer petons, …. es la seva connexió real. Una simple finestra obre la possibilitat a tenir una sensació al rostre d’escalfor. Una carícia al pit sembla obrir la possibilitat de sentir que està viu… Unes flors a la tauleta fan que li vinguin efluvis aromàtics i percebi sensacions agradables…

Sessió 1 TEMA 1

3.- Les relacions entre la ment i el cos o la matèria. Activitat en línia , enviar activitats a l’adreça facilitada anterior . Activitat proposada 50 minuts.

[font informació : http:// http://www.boulesis.com]

Johnny és un racionalista que té la seva ment per trencar el cercle vicios i enganyòs de saber si el que viu resulta real o no . No hi ha cap cos… en forma de veu en off els pensaments flueixen i s’interposen entre ell i les seves idees.

En tot moment dubta de la veritat, del que li està passant : On sóc jo? Qui sóc jo? Per què sóc aquí ? …. Estaré somniant o serà real? Fins a constatar que no té cos , no té res, i sembla que no el vol ningú, …Es barreja la imaginació, el record, la memòria, la sensació real i fictícia, …. fins al dubte radical de dubtar absolutament de tot. No té cap criteri de certesa per saber què li passa .

El dramatisme accentua aquesta vida exclosa de tot i de tothom, tancada en ella mateixa i incomunicada del món però viva. La religió juga un paper important i Déu sembla la darrera garantia de poder suportar el que li passa. Un Jesucrist que no té gaires respostes concretes, i un Déu que no es el de l’església que fa resar sinó el Déu que és amor com dirà la seva mare tot cuidant el seu fillet. El patiment del dolor en la figura del Jesús mort en creu que ofereix la vida pels altres. Johnny recupera la dignitat…

1.- Un autor com Peter Singer , filòsof important actualment en el seu llibre «Desacralizar la vida humana» ens fa la següent reflexió :

«Persona es así un término emblemático. Está conectado con el engarce de dos nociones clave de ética premoderna: la noción de papel y la noción de relación. Dar gran importancia a los papeles mediante los cuales la gente se relaciona entre si , y considerar a la moralidad como un conjunto de orientaciones para establecer y mantener la salud de estas relaciones, son características de sociedades a pequeña escala que reaparecen de diferentes modos y con diferente énfasis en una buena parte de nuestra historia cultural .»[Font informació: Singer, P «Sacraliza la vida humana.Teorema,2002]

Creus com diu que ser persona es relacionar-se amb els altres i la realitat ? Pensa en exemples on no es dona dins els humans aquesta possibilitat de relació. I creus que la moralitat orienta la nostra vida en prendre decisions sobre els actes que fem i escollim? Per què ?

Ara planteja’t si Johnny és una persona segons el que Singer ens diu? Per qué ?

La infermera trenca la incomunicació dient que és nadal i que li desitja «merry cristmas». Comença la comunicació exterior i el dubte es desapareix……. A la fi sembla que la comunicació de Joe o Johnny arriba a plantejar als seus metges si es pot considerar un subjecte racional o un simple objecte d’estudi. Causes i efectes donen una idea de la moral provisional que permet salvar les circumtanscies…. On quedarà Johnny dins el seu món o bé fora del món aïllat ?

1.- Busca quines possibles comparacions podríem fer amb la infermera, el pare, la relació amb la novia, la mare , la guerra, la religió, la ciència….respecte al pensament cartesià. O sigui què representa cada cosa dins el pensament cartesià ?

2.- Hi ha una autora com Simone Weil que en el llibre que varem llegir el curs passat parlava de la guerra i les seves conseqüències. Busca una imatge del llibre i un aforisme o frase que pugui explicar la idea antibél·lica de rerefons del llibre.

[font informació: Weil,S » La guerra» per M. Larrauri.Tàndem]

et posem aquest fragment del llibre sobre La guerra de Simone Weil .

3.- El capellà li diu que no posarà a prova la seva fe tal com exigeix el capità…. Com expliques la resposta del capellà davant el militar ?

4.- Per què la infermera a la fi vol posar fi a la seva vida i el militar ho impedeix ? Com ho expliques ?

«Porque le ha dicho que se vaya? Se ha ido, Adios enfermera, yo soy un secreto, soy un secreto…….. » No se alegran de haber encontrado el medio de hablar con ellos, no me dejan, …..sólo quieren hundirme en la oscuridad para no volverme a ver más…Nunca me sacaran de aquí , hasta que un dia con la muerte pueda escapar de ellos … si tuviera brazos podría matarme, si tuviera…… podria pedir ayuda pero no puedo hacer nada….. No sé como voy ha poder seguir viviendo así ..S.O.S , ayudenme, SOS…. SOS ayuda, ayudadme, ayudadme

Realment a la fi es planteja la relació entre cos i ment , entre ciència i fe, entre subjecte i objecte…. Què en penses del final ?

Sessió 3 TEMA 3

4.- Realisme vers Idealisme : Què és la realitat ? Activitat en línia , enviar email després de la realització. Activitat aproximada 50 minuts.

Una vegada tinguis una bona reflexió sobre el tema et convidem a visitar l’article següent per continuar investigant sobre aquestes relacions entre ment i cos.

http://alsinaxavier.blogspot.com .

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/FiloXarxa.htm

http://www.webdianoia.com/moderna/descartes/desc_bio.htm

L’idealisme es defineix com una teoria metafísica sobre la naturalesa de la realitat que pressuposa la distinció entre aparença i realitat que s’obté per camins distints al sentit comú. L’idealisme manté en general que el que és real està d’alguna manera tancat en els continguts de la nostra ment, o al menys relacionat amb aquests. ( font informació : Enciclopèdia Oxford de Filosofia. Tecnos)

El realisme és una teoria de la percepció que consisteix en afirmar o creure que la nostra percepció ordinària d’objectes físics és directa, no mediatitzada per la consciència i les seves entitats subjectives, i que, les condicions de percepció normals , aquests objectes tenen la propietat que semblen tenir. Per exemple si una conserva té un sabor àcid es perquè realment és així . Els sabors, sons, els colors no són percepcions subjectives de la persona sinó són qualitats dels objectes externs. ( Font informació : Enciclopèdia Oxford de filosofia.Tecnos)

Com ja veus les dues definicions ens poden servir per saber diferenciar entre dues teories que resulten oposades. En principi el racionalisme cartesià s’inclina per quina de les dues posicions ? Per què ?

Dóna tres arguments per defensar la teoria que en Johnny defensa sobre la realitat de les seves percepcions i idees en la pel·lícula. Exposa la raó argumentada tot justificant-la.

Fixa’t ara en el fragment de la pel·lícula que hem transcrit del guió del mateix director :

«Les mans de la infermera es movien sobre el seu cos. Podia sentir que li rentava el cos i manipulava la carn i li embenava la ferida del costat. Utilitzava alguna cosa calenta i untuosa per a dissoldre la substància de la crosta que sostenia la màscara en aquell punt d’irritació pròxim a la seva gola. Es va sentir com un nen que ha despertat plorant per un malson , per a trobar-se a recer i abrigat als braços de la seva mare. Encara que no pogués veure-la ni sentir-la , la infermera era una companyia. Era algú i era la seva amiga. Ja no era tot sol. Si ella era allí, ell no tenia necessitat de preocupar-se , no tenia necessitat de lluitar ni de pensar. En ella requeria tota la responsabilitat i ell no tenia res a témer mentre ella fos a prop. En comptes de la rata que li rosegava el costat va sentir els dits freds de la infermera i la pulcritud d’unes benes noves i gases fresques. Aleshores va saber que la rata només havia estat un somni. Va sentir-se tan alleujat quan ho va descobrir que durant uns minuts gairebé va oblidar la seva por. I després , relaxat per les cures de la infermera , s’estremí de sobte en entendre que el somni de la rata podia repetir-se. Va recordar que tot el somni havia començat en pensar en la ferida del costat. A mesura que s’adormia , la seva consciència de la ferida feia sorgir el somni de la rata que se n’alimentava.Quasi amb certesa mentre la ferida fos allí desencadenaria la mateixa sèrie de pensaments sobre la rata, que tornaria i el somni , en comptes de l’oblit, seria tan espantós com la vigília. Un home despert pot aguantar molt. Però quan arriba el son mereix oblidar-ho tot. El son hauria de ser semblant a la mort.

Sabia que la rata era un somni. N’estava cert.L’única cosa que li calia era trobar una forma de sortir del somni quan hi aparegués la rata. Quan era un infant solia tenir malsons. El fet més curiós era que no resultaven particularment desagradables. El pitjor n’era un en què ell era una formiga que creuava una vorera i la vorera era tan ampla i ell tan petit que de vegades es despertava cridant esglaiat. Aquesta era la manera de posar fi als malsons. Cridar tant que se’n despertés. Però ara no podia fer-ho. En primer lloc no podia cridar i en segon lloc era sord i no podia sentir els seus crits. No servia. Hauria de trobar una altra solució.

Va recordar que, a mesura que es feia gran i apareixien diferents malsons , podia sortir-ne pensant. Precisament quan semblava que alguna cosa terrible que el perseguia l’atraparia , Joe pensava això no és més que un somni.Només un somni, saps Joe? I de seguida obria els ulls , escrutava la foscor que l’envoltava i el somni desapareixia.Podria adoptar aquest sistema amb la rata. La próxima vegada que aparegués , en lloc de fugir i cridar demanant ajuda pensaria que era un somni. I aleshores obriria …..

Però no era possible . No podia obrir els ulls. En el seu son, enmig del somni de la rata podria sostreure-se’n gràcies al pensament , però com podria demostrar que estava despert si no podia obrir els ulls i mirar la foscor al voltant seu?

Va pensar : Per Déu ! Joe deu haver alguna forma. Va pensar no és demanar massa desitjar saber que un està despert. Va pensar vinga Joe és l’única forma que pots vencer la rata has de fer-ho de manera que serà millor que busquis ràpidament algun mitjà de provar si estàs despert o adormit.

Potser seria millor començar pel principi. Ara estava despert. D’això n’estava cert. Acabava de sentir les mans de la infermera i les mans de la infermera eren reals. De manera que quan les sentia estava despert.Encara que ara la infermera se n’havia anat estava despert perquè pensava en el somni de la rata. Si pots pensar en un somni vol dir que estàs despert. Això és evident Joe. Estàs despert. I estàs intentant alliberar-te d’un somni que sobrevindrà quan t’adormiràs. No pots sortir del somni cridant perquè no pots cridar. No pots sortir-ne pensant i comprovar que estàs despert obrint els ulls perquè no tens ulls. Val més que comencis a pensar abans que no t’adormis Joe, ve’t aquí la qüestió comença ara mateix.

En el moment que sentiràs que et quedes adormit prova a posar-te rígid i a dir-te no somiaré rates. Pot ser que aleshores estiguis preparat i la rata no vingui. Perquè quan aparegui la rata t’agafarà fins que despertis i no podràs tenir la seguretat que estàs despert fins que sentis les mans de la infermera. Fins aleshores no pots estar-ne cert en absolut. De manera que quan sentis que t’adorms concentra’t i pensa que no somiaràs que la …. Un moment . Com sabràs quan comencis a adormir-te Joe? Què t’indicarà que estàs a punt d’adormir-te ? Com se sent una persona abans de quedar-se adormida? Tal vegada estigui cansada de treballar i es relaxi al llit i sense adonar-se’n es quedi adormida. Però no és el teu cas Joe perquè no estàs mai cansat i sempre ets al llit. Això no serveix. Doncs també pot ocorrer que senti una picor als ulls i badalli i s’estiri i per fi se li tanquin les parpelles. No estàs mai cansat JOe. No necessites dormir perquè dorms pràcticament tot el temps; com pots tenir son? Si no pots tenir son, com pots advertri-ho? I si no ho adverteixes no pots posar-te rígid i prevenir-te contra la rata. Senyor quin embull. Si ni tan sols podia saber si estava despert o adormit tenia un embull terrible. Però no se li acudia cap manera de saber-ho . Quan algú se’n va a dormir està cansat i es fica al llit i tanca els ulls i el so s’esvaeix i aleshores s’adorm. Pot ser que un paio normal un paio que té ulls per a tancar i orelles per a sentir no pugui saber el moment precís en que s’adorm. Tal vegada ningú no pugui saber-ho. Hi ha un petit espai entre estar despert i estar adormit que no és ni una cosa ni l’altra. Les dues coses es fonen de manera que et quedes adormit sense adonar-te’n. Després sense adonar-te’n t’estàs despertant i de sobte estàs despert. Això era un infern. Si ni tan sols un paio normal podia saber-ho , com ho podria saber ell quan tot el que l’envoltava era com un somni les vint-i-quatre hores del dia? Només sabia que probablement entrava i sortia del son cada cinc minuts.Tota la seva vida s’assemblava tant al son que no hi havia forma de seguir un curs. Era raonable suposar que una gran part del temps estava despert , no cal dir-ho. Peró l’únic moment en què podia estar-ne segur era quan sentia les mans de la infermera. I ara que sabia que la rata era un somni i en la mesura en què dir que només podia estar segur que dormia quan el rosegava la rata. És clar que a més del somni de la rata podia tenir-ne uns altres igual que podia estar despert moltes vegades sense que el toquessin les mans de la infermera. Però com diantre podia saber-ho? (….)

[Font informació: Dalton Trumbo, Johnny cogió su fusil , Bruguera,1981]

Si llegim aquest relat del guió veiem com es proposen idees semblants al problema del somni cartesià que es presenta en les Meditacions Metafísiques part I , 6 que diu :

» Doncs bé: suposem que estem adormits , i que tots aquests actes particulars com obrir els ulls, moure el cap, allargar les mans i coses semblants són falses il·lusions; pensem que potser les nostres mans i cos no són així com els veiem. Tanmateix , si més no haurem d’admetre que les coses que se’ns representen en somnis són com quadres i pintures que s’han hagut de fer a semblança d’alguna cosa real i veritable; i que , així almenys aquestes coses generals , a saber, ulls, cap , mans i la resta del cos, no són coses imaginàries, sinó vertaderes i existents. Ja que certament els pintors , ni tan sols quan intenten pintar amb tot el seu art sirenes i sàtirs amb formes absurdes i mai vistes , no poden atribuir-los formes i naturaleses del tot noves, sinó que simplement barregen i combinen membres de diferents animals; o també , fins i tot quan imaginen una cosa tan extavagant que no s’ha vist mai res de semblant……» [font informació.traducció Miquel Costa, Meditacions Metafísiques , I.,6 Edicions 62.2008]

Compara els dos textos i mira de trobar les similituds conceptuals realitzant un mapa conceptual dels conceptes que es poden vincular. L’exemple de la rata et pot servir per orientar-te millor a la qüestió sobre realitat o fantasia.

Sessió 7 i 8 . Treball en grup . Cada grup realitza una posada en comú dels treballs individuals i es realitza una síntesi del treball sobre el tema.

Criteris per avaluar el treball:

1.- Lliurament dins la data.

2.- Expressió i correcció en les respostes ortogràficament i sintàcticament.

3.- Elaboració i construcció d’un discurs propi i personal no copiat de les webs i d’articles en xarxa. Sel·lecció i construcció personal de les respostes.

4.- Recerca i ampliació de les respostes acurada, argumentada, raonada.

Recursos en xarxa :

la parabola del jardiner idealisme vers realisme