introducció
Avui més que mai has sentit parlar de crisi econòmica. De fet les noticies als diaris estan plenes de titulars que ens parlen d’aquest fenomen indicant que és la crisi del segle. [veure article en le Monde diplomatic en español de Jose Angel Sotillo .consulta activa 22/11/2008 ]El passat setembre va ser anomenat «setembre negre» amb la caiguda de les Borses econòmiques. Determinats analistes i financers parlen de la fi de l’era del capitalisme. L’estat ha hagut d’intervenir dins les finances econòmiques de bancs i empreses privades. Podem parlar de la «caiguda del mur del capitalisme econòmic». Però si fóssim a l’altre punta del planeta no podríem dir el mateix. No tothom té en els seus diaris titulars que parlen de la crisi. Per exemple hi ha països dels anomenats del tercer món que porten temps i temps sentint la paraula crisi. Dins aquests països veiem com davant la precària situació de necessitats bàsiques l’enginy s’aguditza i surten iniciatives al respecte.
Països com el nostre que parlem de crisi però encara tenim capacitat de gastar i consumir productes no de primera necessitat fa temps hem ideat una mena d’estratègies per solidaritzar-nos amb aquells que estan molt pitjor que nosaltres.Les campanyes que realitzen distintes ONG’S permeten realitzar aportacions, donatius, apadrinaments, regals amb la voluntat de cooperar vers aquells que més ho necessiten. Però la professora Helena Bejar en el seu llibre «El mal samaritano» ens parlava ja fa temps d’aquest altruisme en temps d’escepticisme social.El nostre individualisme sembla ser l’únic horitzó moral actual. Occident una vegada més amb la crisi mundial sembla plantejar el seu únic criteri i domini sobre la resta de països no occidentals. Fa pocs dies les potències mundials més poderoses anomenat el grup dels G20 es reunien per parlar de com buscar solucions a la crisi. D’aquella reunió només sortia reforçada la fotografia de grup on Espanya estava inclosa. Realment podem dir que en temps de crisi ens mou la solidaritat i la compassió pels altres que estan pitjor ? Les darreres xifres d’entitats com Càritas demostren que la gent el primer que fa és deixar de fer donatius, de col·laborar en causes solidàries.
La funció de la banca és la de fer d’intermediari financer: els diferents agents econòmics hi portem els nostres estalvis, i els bancs concedeixen crèdits a les empreses que volen invertir per fer negocis, i també, en menor proporció, a particulars per facilitar-los la compra de determinats béns com pisos, cotxes, electrodomèstics, etc. Quan dipositem els nostres estalvis al banc, sabem a on van a parar els nostres diners? Sabem quin tipus d’activitats estan finançant?
– Els bancs tradicionals, com totes les empreses, tenen ànim de lucre, és a dir, el seu objectiu és aconseguir el màxim benefici possible. Quin criteri se segueix a l’hora de concedir un crèdit?
– D’altra banda, els bancs intenten reduir els riscos, és a dir, volen treballar amb la màxima seguretat possible, assegurar-se que recuperaran els diners juntament amb els interessos generats. Per això, quan es demana un crèdit en un banc tradicional cal oferir garanties, que poden ser de dos tipus: reals (es posa un bé com a garantia del préstec, com en el cas d’una hipoteca quan algú es compra un pis) o personals (una persona avala el deutor, és a dir, l’avalador es compromet a pagar el préstec si qui l’ha demanat no ho fa). En el cas de préstecs de poc import concedits a particulars, el fet de tenir un treball estable i cobrar una nòmina cada mes és, per al banc, una garantia que el deutor té capacitat per tornar-lo. Per aquest motiu, a qui és més fàcil que donin un crèdit: a algú que té molt patrimoni o a algú que vol començar alguna empresa o negoci? Qui necessita més el crèdit?
– Al vídeo es parla dels Fons d’Inversió. Aquests són paquets d’accions d’empreses i altres títols negociables que unes empreses anomenades Societats Gestores compren i ofereixen després als estalviadors, que obtindran una rendibilitat de la seva participació en el fons, ja que els seus estalvis han anat a parar a les empreses que han emès les accions.
QÜESTIONARI SOBRE EL VÍDEO “DINERS I PRINCIPIS”:
1. Què volen dir les afirmacions següents:
a) El guany econòmic no és contradictori amb el guany social.
b) Donar crèdit a qui no té crèdit
c) Els diners que presta Coop57 han de produir un benefici social.
2. Per què cap entitat financera tradicional no dóna crèdit a Lucía?
3. Citeu alguns dels projectes socials a què es fa referència en el reportatge.
4. Indiqueu algunes de les característiques de la Banca Ètica.
5. Poseu tres exemples d’empreses i situacions en què la Banca Ètica no donaria crèdit.
6. Poden les entitats financeres “negociar” comportaments ètics amb les empreses? I els particulars? Penseu en els dos casos citats al reportatge: Telefònica i Shell.
7. LECTURA del CAPLÍTOL: “La banca ètica: no donar diners a les guerres”.
DEL LLIBRE. “CONTRA LA FAM I LA GUERRA”. Arcadi Oliveres. Angle Editorial, 2004
OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT
1.- Buscar informació sobre altres alternatives que s’estan produint al Tercer Món relacionades amb la idea de la Banca Ètica.
2.- Contactar amb aquestes organitzacions o entitats que treballen amb els microcrèdits i veure de quina manera una proposta com aquesta pot ser factible de portar-se a la pràctica al teu país. Enviar un email de contacte per veure si hi ha resposta d’aquestes organitzacions.
3.- Assistir a la conferència proposada per la regidoria de Nova Ciutadania de Mataró que realitzarà el professor i catedràtic d’economia Arcadi Oliveres sobre Banca Ètica. Presentar aleshores una proposta de projecte de cooperació dins el centre per buscar formes de col·laboració amb aquestes entitats.
4.- Elaborar un equip de cooperació dins el centre amb caràcter voluntari que difongui per la resta de cursos l’experiència de participació i fer un seguiment i impacte de la mateixa dins el centre.
METODOLOGIA I APLICACIÓ
El treball haurà de ser cooperatiu i es formaran per això grups de treball i recerca per trobar la informació. Però caldrà clarament diferenciar les tasques dels membres del grup. L’experiència com veus té varis nivells d’actuació:
1r. Saber buscar :Recerca d’informació que ha de servir per amb les adreces facilitades cercar l’organització i la filosofia d’algun grup ONG que es vinculi com a projecte alternatiu dins el tercer Món. Es doncs una tasca de recerca que pot partir d’una idea de buscar ONG locals dins els distints països i realitats del tercer Món. Podeu acotar i limitar l’àmbit de recerca a països d’Amèrica Llatina com Perú, Guatemala, Colombia, Ecuador, Haiti, … o bé països asiàtics com l’índia,Paquistan,New Delhi, Nepal , ….Amb aquesta informació cal saber arribar a la filosofia d’aquesta proposta alternativa. Per exemple buscar les condicions de crèdits que concedeixen aquests bancs amb els microcrèdits com la Caixa de Catalunya.
2 n Saber escoltar : Cal aprofitar la xerrada amb l’Arcadi Oliveres dins les classes d’economia i organització d’empreses per contrastar la informació que teniu i heu trobat. Es tracta de buscar alternatives que s’estan donant i produint dins el Tercer Món de treball digne, de comerç just, de banca ètica, de microcrèdits, de banca solidària, …. Per això pots preparar unes petites preguntes que en la xerrada es poden mirar de contestar. La xerrada un membre del grup la pot enregistrar per poder després transcriure-la i treballar amb ella.
3r Saber elaborar un projecte per aplicar al centre de cooperació. Per això cal dissenyar la filosofia del que busqueu amb la vostra cooperació. Les vostes fonts de finançament, les possibles campanyes que podeu realitzar, els destinataris, … per això us posareu en contacte amb les experiències que heu trobat. I caldrà defensar la vostra proposta davant del gran grup amb slogan de campanya i defensant el vostre model de col·laboració.
TEMPORITZACIÓ
El treball tindrà una durada aproximada de dues setmanes. Caldrà doncs entendre que hi ha però un treball a l’aula i també més enllà de l’aula.
RECURSOS
www.triodos.es/es/about_triodos
http://www.accioncontraelhambre.org/alai.php?p=1
http://www.intermonoxfam.org/es/page.asp?id=1
http://www.caritas.es/publicaciones/editores/index.php?MjQ%3D&OTM2&NQ%3D%3D&MTIz
http://www.granma.cu/ESPANOL/2008/economia1.html
http://www.grameenfoundation.org/?gclid=CPOs6f3qhpcCFQNbxwodfEbudg
http://www.bancaetica.com/Lang/Content.ep3?LANG=ES
http://comprapublica.wordpress.com/
http://www.setem.cat/not.php?arg=351
http://www.economiasolidaria.org/
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/z_AVnoKJcTs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
AVALUACIÓ
La proposta serà avaluada tenint en compte el treball aconseguit. Es tracta de elaborar un projecte partint dels models reals existents i per tant cal posar-hi imaginació. El model real serà avaluat pel professor de filosofia dins el tema de la Globalització i la nova forma de democràcia cosmopolita i la professora d’economia del centre dins la idea de Banca Ètica.
El projecte es presentarà en forma d’exposició oral per ser valorat per la resta de grups. Es valorarà amb uns 5 punts aquesta part d’exposició oral.
Referent a la informació i elements de recerca serà valorat negativament tot aquell treball que no hagi realitzat una tasca de selecció de la informació. Cal saber elaborar els materials presentant clarament tal com ho fem en aquest post nosaltres una introducció, un desenvolupament amb els objectius, continguts, procediments i una valoració. Aquesta part serà valorada per la redacció i el resum de les idees exposades. Tindrà un valor de 3 punts
La resta de la puntuació serà els 2 punts restants que es donaran per part de la professora d’economia valorant la possibilitat de l’alternativa que es presenta a la crisi econòmica i el model possibilista de la mateixa proposta. Cal veure en tot moment si hi ha resposta per part de les institucions i intercanvi per iniciar la proposta real amb els països escollits. Això implicarà un darrer nivell de treball amb qualificació d’excel·lent.
EL ESPACIO DEL KAOS: BABELIAS 