[kml_flashembed movie="http://www.metacafe.com/fplayer/yt-ctS7qILZ6Xo/l_l_gance_du_h_risson_de_muriel_barbery.swf" width="400" height="345" wmode="transparent" /]

Muriel Barbery ens explica que el seu llibre parla de la idea de la solitud de la consciència. Una solitud que permet reconèixer dins el món la posibilitat de redescobrir l’amistat. Quina és doncs la filosofia de la Paloma, aquesta noia de 12 anys que busca suicidar-se el dia del seu aniversari? Paloma és superdotada i això ofereix tenir una visió de la realitat gens distorsionada. El món adult és neci, avorrit, covard,superficial,insustancial. Però Paloma reconeix totes aquestes idees es recullen entre capítol i capítol amb els pensaments profunds que té la noieta. El primer presenta la idea de voler sommiar a la vida quan encara està per construir però més tard trobar-te amb els limits socials que s’imposen. Com ella diu » una falsa lucidesa de la maduresa» que permet tenir crisis d’identitat, d’edat, de figura, de sentit, de pensament sota una idea falsa de la vida. Segurament el problema com pensa Paloma rau en no creure que la vida té cap sentit. La vida és absurda al principi, al mig i al final , la resta és una mena d’autoengany permanent que els humans ens creiem.
Per això el que salva realment a Paloma i també a Reneé ,aquesta portera gorda i lletja , és l’Art. Un art que porta a un estat d’extasi i d’apropar-se a la bellesa. Per això diu » això no és la peixera, no , això és poesia !!!» després de llegir un haiku japonès. En el segon pensament profund es planteja la decoració dins la vida adulta.La relació que establim dins la vida amb els animals domèstics segurament és més «estètica» que «ètica». ¿Com pot un gosset representar l’equivalent a un objecte de decoració totémic ? Per això Paloma va en contra una idea d’aprenentatge interessant : educació com a instrucció. La seva mare molt enganxada a Balzac i Flaubert no aplica res de res de totes la seva ensenyança. I en la tercera idea profunda critica la política com aquells que parlen i parlen però no actuen. La seva crítica a una passivitat enorme i obcena del món polític que tenen una actitud frivola contra el malestar social.»La vida és una meuca, ja no crec en res i en gaudiré fins a la darrera nàusea», frase dita per la seva germana estudiant de filosofia representa aquesta xerrameca de paraules buides que inspiren una mena de compasió i desastre.Això no té res a veure amb els pensaments profunds de la Paloma que representen la veritable filosofia del llibre. Utilitzar la intel·ligència per progresar com espècie i no per destruir-nos. Cal dir que entre un pensament i altre hi ha un diari del moviment dél món també numerat que escrit en primera persona presenta una mena d’anècdotes de la Paloma amb el cos i altres coses. Ella deixa clar a les pàgines 19 i 20 del llibre traduït al català per Edicions 62 que els pensaments profunds són idees per pensar seriosament sobre el que fa i la decisió que ha prés del suïcidi. Per això són pensaments sarcàstics i burletes sobre el món i la realitat social que l’envolta com a recreació i divertiment. De fet és una actitud cínica davant la vida i dels altres. En el fons tal com ella ho anomena són «glòria de la ment»……