El que …..

                          Primerament si recordem el que hem fet amb la lectura potser podrem entendre el sentit del que volem conseguir. Vàrem iniciar el llibre amb la presentació de les dues paraules que el defineixen «manifest»  o sigui , la voluntat que l’autor ens vol fer entendre per exposar i explicar les seves idees i la seva filosofia de manera pública.  I en segon lloc hedonista que com hem vist és un concepte clau que ell ens vol defensar.

A continuació poc a poc vàrem llegir el pròleg autobiogràfic de l’autor tots en comú senyalant i indicant tot allò que volia dir el filòsof per descatar les raons i els motius que han portat a escriure un manifest com aquest. En aquest pròleg ja es defineix el projecte com una voluntat d’escriptura del jo en contra dels models de l’odi del jo. Per això ens cita autors com Montaigne, La Mettriee, Spinoza, Nietzsche, …. que compartiren un tipus d’escriptura on l’existir és abans que el definir o l’essencialisme.  Les experiències personals de cada un d’aquests autors precisament no els fa amagar-se en l’escriptura sinó destapar-se en la seva escriptura.  Els assatjos de Michael Montaigne o bé l’experiència en Ecce Homo de Friederich Nietzsche  es revelen com amants de l’existència.  I a la fi del pròleg ens dirà  que recull de l’obra de Baruch Spinoza la frase que dona nom al títol : la força d’existir.  Es doncs una pràctica filosòfica més que una teorització sobre filosofies i autors. Es tracta de pensar per un mateix a l’estil personal.

La carta en francès que hem enviat a Onfray i la seva resposta ens obrirà possibilitats.  Seguidament les sessions ens han servit per avançar setmanalment per cada part. Un total de sis parts dividides en 3 capitols cada una per un recorregut.  Primer el métode que ens proposa com alternatiu als altres métodes vigents. Per això dos arxipielags :  l’idealista de la tradició platónica, cristiana, kantiana, hegeliana,….  i  l’hedonista de la voluntat de les escoles epicúreas, cíniques, escèptiques, nietzsheanes, focaultianes, ……  Amb això ens vol treure dels seus errors , d’aquesta faula inicial de data, lloc, nom que ens determinen i estableixen com fer filosofia i com filosofar. El seu métode ens diu que cal fugir de les historiografies dominants i començar la seva proposta una contrahistòria de la filosofia. Això vol dir el que ell anomena «hapax existencial»  i començar a descodificar aquesta egodicea, aquesta escriptura del jo. Per això cal autobiografies i no teoritzacions. La pràctica filosòfica aleshores s’insereix en la sensatesa, l’utilitarisme pragmàtic i l’hedonisme.

La segona part és una construcció d’ètica electiva que porta a un ateisme postcristià i configura una ética de situacions i eleccions , el que ell anomena una ètica estètica, amb una idea nietzscheana de viure i esculpir-se . Onfray explica que cal fer un exercici d’ensinistrament de les nostres neurones. Per aquesta ètica ens cal cortesia i  saber introduir-nos en uns determinats cercles ètics que permetin treballar-nos.

La tercera part ens ha permès treballar l’eròtica solar i així parlar de la codificació ascètica. La lógica hedonista intenta descodificar sempre les relacions i permetre que siguin relacions i no camins sense sortida. Per això parla d’eròtica i de la líbido llibertària que ofereix més enllà del prejudicis raons per conseguir el pacte eròtic i arribar al feminisme llibertí.

La quarta part ens parlarà de l’estètica cínica on intenta desmitificar els valors absoluts de la bellesa platònica i permet parlar de la configuració de l’art amb la mirada de l’espectador i la del actor o artista. 
Les darreres parts del llibre ens expliquen la política llibertària amb la lògica de la resistència que permet fugir del capitalisme liberal que ofega i empetiteix.  La recuperació del nietzsheanisme d’esquerres el porta a parlar de resistència i a una política hedonista….

Mapes conceptuals,  esquemes i lectures complementàries per exemplificar. Conrad i la moral del mar per visualitzar aquesta idea de l’escriptura del jo.  Lectures de Cortazar a «Rayuela» amb la seva manera d’entendre l’erotisme. :::

En fi el treball enciclopèdic amb els wikipèdies també creats per cada noi i noia : ateisme, hedonisme, ètica, estètica, ….