Proposta per a tota la classe: construir un relat autobiogràfic. Una narració de pensaments, sobre pensaments i a partir dels pensaments. Filosofar tot fent filosofia. O sigui pensar per un mateix. Sentir, Viure, Observar, explicar, descriure, redactar, escoltar.

El camí comença desmontant el vell paradigma platònic i cristià. Un model idealista que fonamenta la seva raó de ser en un conjunt de valors i conceptes : uniformitat del pensament, orde de les idees, normes i prescripcions socials, racionalitat il·lustrada, deducció transcendental, objectivitat asolible, veritat absoluta. I desmonta la sensibilitat com producte de la ficció per donar pas a una única realitat invisible i conceptual. Així les tres etapes del paradigma són : la etapa platònica  ; la etapa cristiana ; la etatpa hegeliana.

La historiografia dominant ha fonamentat la tradició occidental en una faula. Les faules expliquen que la realitat no sembla el que és.  Aquesta faula és la història d’uns greus errors que han marcat la tradició. El naixement de la filosofia a Occident  (Grècia) al segle VII a.c  . Un naixement fet per una raça determinada : blanca, ària, poderosa, noble, …

Per això s’oblida el plaer de viure i existir. Existencia  contra Essència. Arqueologia de l’hedonisme vers arqueologia de l’idealisme. Per això la recuperació dels sofistes, de Demòcrit, Leucip, Epicur, Erasme, Gnòstics, Cínics, Antístenes, Bentham , Holbach, Stuart Mill, Montaigne, Gassendi, …. recupera segons Onfray una vida filosòfica nova i diferent que busca la diversitat, i el paradigma immanent i material. Un veritable mètode alternatiu.