El que pot ser força curiós en una autobiografia es que el lector tingui la sensació que li estan reproduïnt la seva vida. Onfray parla de salesians, de mossens, de orfes, d’esport, de llatí, d’escenes i situacions que semblen descriure  els anys 60 i la religió en tota la seva explendor. El sentiment de culpa, la vergonya, el ressentiment, la sensació d’indefensió, la rancúnia , l’honor,…..  i la pietat pels febles, els desgraciadets, els pocapena…. Anys de censura, repressió, de prohibions, de pecat, de càstig, de perdó…..  Els salesians i els lasalians eren qui ens ensenyaven les famoses filmines don Bosco. Una evasió perfecte per qui només pensava en fugir de l’escola. L’esport el disseny de la virilitat i qui no jugava acabava per creure que era diferent a la majoria.  Els tics dels capellans que amagaven les seves passions en els noiets que anavem a realitzar exercicis espirituals en les cases religioses més adients.  Cap espai per ser lliure, tot metódicament establert, rigorosament disposat… La culpa s’alimentava a base de sentiments de vergonya, de lligam , de pecat…Per això Onfray ens recorda que l’expressió que dóna nom al seu títol del llibre la recull de l’Êtica de Baruch Spinoza. La força d’existir com a potència d’existir. El recorregut que us proposo és precisament el que ell proposa:un relat autobiogràfic de vosaltres mateixos : un diari existencial, una narració del que penseu, viviu, sentiu, voleu, …un relat que acompanyi dia a dia fins el dia que es lliuri el vostre treball.D’aquesta manera els grups cooperatius <. de tres > treballaren :  1.- redacten una carta per enviar al professor Onfray explicant qui som i que fem a classe en francès ( grup de francès)  2- en grups es redacten 7 articles per l’enciclopèdia sobre els continguts treballats: hedonisme, estètica, ètica, erotisme solar, ….. i tots  3.-  redacció autobiogràfica de la vida personal com a reflexió de la força de viure i existir.