Com pot ser que les mirades segons el seu lloc d’origen ens ofereixin tradicions diverses, idees plurals, opinions divergents ?  De ben segur que qui vol trobar-se a la fi ho aconsegueix. Però hi ha una premissa prèvia que ha d’existir: la voluntad de ser en el lloc on l’altre hi és. Avui el món busca «punts de trobada». En l’espai cibernaútic el fenòmen de la globalització permet que els continents i les fronteres deixin de tenir el sentit de limitar diferències, oportunitats, cultures. Per això les cultures occidentals deixen de tenir sentit quan volen imposar les seves visions particulars, fragmentàries i parcials d’una realitat que no resulta tan única ni tan diferent. Si la Jankey o la Sarah B. o bé el Nico no fossin dels llocs que provenen dins la nostra classe potser hi hauria una certa pobresa que no resultaria més que homogènea i insulsa. Per això el nostre espai escolar de trobada permet que ells i tots es trobin mutuament encara que falta potser la trobada final,el que podriem dir l’acolliment. Per exemple quan ells van arribar es van trobar amb una llengua, un país , una gent diferent que els feia reflexionar sobre la seva identitat. Per això no va ser fàcil. La seva integració va ser poc a poc i segurament una mica difícil. Ara cal que no només siguin dins un aula potser convé que ajudin que nosaltres , els altres, no només ens presentem com una simple asimilació de la nostra cultura vers la seva i que pugui ser també a l’inrevés. Això ens planteja que sempre hi ha cultura dominant i cultura sotmesa i dominada. Però en el món que estem dibuixant les trobades i acollides són importants en els dos sentits. Nosaltres mirem i ells ens miren, ells ens miren i nosaltres mirem. Així potser començi a nèixer un nou «punt de trobada» no virtual sinó més real i físic.  El model francès no convenç i el model anglès potser podria ser més integrador.  Per què no tenim mirades més positives ?