Era l’any 404 a.c Atenes era una ciutat-estat que buscava una resposta per no semblar únicament una ciutat justa i feliç , també volia realment ser una polis Justa i feliç. Per això els homes més savis de la ciutat anys i anys havien cercat models i formes per organitzar la vida de la ciutat i conseguir així una ciutadania feliç. L’areté era aquesta qualitat que tothom buscava per arribar a diferenciar-se de la gran majoria. Cada home pretenia ser un bon ciutadà. Governar el poble volia dir governar-se un mateix. Aquest aprenentatge però no podia ser transmès de pare a fill o de mestre a deixeble calia quelcom més que això. Sòcrates havia recordat entre carrerons de l’acròpolis d’Atenes que aquesta qualitat (areté) no es podia ensenyar mai. Podem doncs ensenyar a ser bons ciutadans ? La resposta a la pregunta que el seu deixeble Plató vol donar no li resultarà gens fàcil. Per això utilitzarà una metàfora que en forma d’analogia explica un mite. Educar és un procès doloròs i difícil però que no tothom està disposat a realitzar. Hi ha gent ens dirà que riu dels qui volen ensenyar quelcom i es diuen educadors. Plató aleshores ens explica en forma de narració com es pot produir aquesta educació de l’ànima nostre. Cal trencar les cadenes que ens lliguen a la ignorància i aixecar-nos de les nostres còmodes vides i tranquil·les mirades. És doncs un camí, una teràpia que aprenem però convé recordar que no hi ha ningú que l’explica sinó que poc a poc anem descobrim allò que tenim i allò que ens falta. Això resulta molt difícil d’acceptar i entendre. Deixar de mirar el món que fins ara crèiem que era autèntic i començar per sentir-nos sols amb nosaltres mateixos. Crèixer vol dir aprendre d’un mateix i recordar qui som realment. Per això ens cal coratge, ens cal prudència i ens cal saviesa. Arribar per fi per entendre que no hi ha res més important que el govern de tu mateix i el govern dels altres. Equilibri, harmonia, bellesa, bé, justícia. Plató doncs dona una raó per mai oblidar el nostre origen, el de la nostra ànima. La nostra naturalesa no es pot conformar amb un món virtual d’ombres i aparençes. Cal despertar-nos, cal recuperar la memòria. Anamnesi com » aprendre a recordar els nostres oblits» interiors i exteriors.