En el diàleg d’uns dels primers filòsofs de la història -Plató – s’explica com els deus donen les distintes qualitats a cada una de les espècies animals. Epimeteu i Prometeu fan la seva feina oferint aquelles virtuts que permetin que cada animal adquireixi la naturalesa adequada. De manera molt intel·ligent ofereixen una certa dosi d’armonia entre les febleses que la naturalesa els hi ha donat i les fortaleses que tenen com espècies. Però quan arriben a repartir les qualitats per l’ésser humà es troben que ja no els hi queden. Plató explica l’oblit d’Epimeteu: » no és prou savi». Així els animals irracionals han esgotat totes les qualitats i l’home resta «nu, descalç,sense jaç, inerme».

Aleshores Prometeu decideix salvar l’ésser humà robant a Hefest i Atena la saviesa tècnica i el foc. El foc apareix doncs com un element que introdueix la cultura. Tenir el foc vol dir sobreviure. I Plató insisteix dient que ara té un coneixement útil. Però es troba amb un greu problema : l’home no té la política. Només Prometeu podrà novament robar la tècnica de la forja que donarà recursos per a la vida a l’ésser humà.

Plató continua explicant que l’home té semblances amb els deus doncs participa del que és diví i això fa que tingui ben aviat la religió, el llenguatge, l’arquitectura, l’art, l’agricultura, ….. D’aquesta manera la cultura es consolida perquè a la fi la política es oferida per Zeus, el pare del deus, per por a que els éssers humans desapareguin i s’extingeixin entre ells. Hermes amb la justicia i el respecte que ofereix als humans fa que des  d’aleshores participem tots de la política de la ciutat.

Segurament en el dilema entre cultura i natura , Plató ens ofereix una lliçó per ensenyar-nos que hi han moltes raons per no oblidar que sense política els humans no sabriem sobreviure com espècie. Bonica idea per aquests dies i el nostre temps.